Economies domèstiques de guerra

Al supermercat, al banc, a la televisió, a internet... Els anuncis que ofereixen consells per estalviar es multipliquen per tot arreu. La crisi ha forçat moltes famílies a aplicar una economia de guerra que, segons els experts, no és conjuntural, sinó que ha de derivar inevitablement en un canvi de model de vida. Costa d'acceptar, però ja no n'hi ha prou amb els petits ajustos. En els últims anys, segons un estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris, l'OCU, dos de cada tres treballadors en actiu han vist reduïts els seus ingressos. I el futur és incert. Amb aquesta perspectiva, la tradicional costa de gener es presenta com una rampa dura i permanent. I és aquí on van bé els consells per estalviar, que es poden resumir en un consum racional que eviti en tot moment estirar més el braç que la màniga, és a dir, equilibrar ingressos i despeses i no gastar mai més del que guanyem.

El punt de partida, doncs, ha de ser la revisió del pressupost familiar. “En èpoques d'estabilitat econòmica no es revisen preus, però en èpoques de crisi cal fer pressupost de base zero, és a dir, començar de nou”, aconsella Josep Maria Galí, professor de màrqueting d'Esade i consultor, que recomana revisar totes les factures per agafar consciència de la despesa. “És així com potser descobreixes que el 50% de l'energia que pagues és per la calefacció i pots decidir, en lloc de cremar electricitat o gasoil, passar-te a la biomassa adquirint una estufa de ferradures premsades”, subratlla, per citar només una alternativa. “La gent ha de canviar la mentalitat, s'ha de tornar experta en coses que fan molta mandra”, subratlla Galí, que entén que per a moltes famílies és un repte important, “perquè venim de 30 anys de malbaratament”. Fer servir les tarifes nocturnes, buscar alternatives al cotxe, comprar roba de segona mà... són alguns dels seus consells. “El que no té sentit és tornar a viure com els nostres avis, hem d'aprofitar els avantatges de les tecnologies, però tenint en compte que el límit està en la sostenibilitat del sistema”, conclou.

Enrique García, responsable de relacions institucionals de l'OCU, comparteix els mateixos criteris. Es tracta de consumir de manera racional, adaptant el consum a les necessitats reals. “És important elaborar llistes tancades perquè t'ajuda a racionalitzar i a evitar les compres compulsives”, subratlla. García aposta per “escollir bé, tant el producte com el lloc on es compra”. A vegades, en la cistella de la compra, l'estalvi pot arribar als 1.000 euros a l'any, assegura. I en el cas de l'energia, insisteix, “la més barata és la que no es consumeix”. En els últims anys, l'OCU ha començat a detectar ja un cert canvi de tendència en el comportament dels consumidors. “Abans et demanaven quin era el millor producte del mercat; ara et demanen per la compra mestra, que vol dir el producte que té millor relació qualitat-preu”.

Eduard Gironella, llicenciat en ciències empresarials i professor universitari, que fa dos anys va obrir la consultoria Aconseguir a Barcelona, també ho té clar. “Es tracta d'aplicar criteris empresarials a l'economia domèstica.” Ell suggereix elaborar el pressupost a partir dels extractes bancaris i de la Visa de l'any passat. “I si les despeses superen els ingressos ens haurem de quedar únicament amb allò imprescindible, que dependrà de les prioritats de cada família.” Gironella està convençut que acabarem canviant els hàbits, senzillament “perquè l'actual sistema és inviable”, però es nega a oferir un missatge pessimista. “Tenim eines suficients per aconseguir-ho. Només cal consciència i responsabilitat.”