art
Un estudi refà la trajectòria de l'artista Jaume Busquets
El seu nebot Lluís Busquets i Dalmau publica la primera monografia sobre l'impulsor de la GBO de Girona, amic de Gaudí i primer director de l'escola Massana de Barcelona
A l'ombra de Rafael Masó han fet vida en la penombra uns quants artistes singulars. Alguns van sortir a la llum aviat a través de la construcció del mite de l'infortuni, com Fidel Aguilar, o del reconeixement de la seva innegable popularitat, com Agustí Fargnoli, però d'altres, de trajectòria aparentment més discreta però incessant, han hagut d'esperar a ser redescoberts amb l'eixamplament dels marges del moviment noucentista que en algun moment va englobar-los a tots. Aquest ha estat el cas de Jaume Busquets i Mollera (Girona, 1903-1968), a qui l'Ajuntament de Girona ja va contribuir a reivindicar l'any 1996 amb l'exposició Els germans Busquets, dins el programa de revisió de l'art històric de la ciutat que celebrava cada any per Fires a les Sales Municipals, i que ara reprèn un nebot del mateix artista, Lluís Busquets i Dalmau, amb el llibre monogràfic Jaume Busquets i Mollera (Girona. 1903-1968). Artista i pedagog dels bells oficis, publicat per l'Institut d'Estudis Gironins.
El treball contribueix a situar en el seu context l'obra d'un artista establert des dels 15 anys a Barcelona, on va treballar de dibuixant per a la revista D'Ací i d'Allà i va conèixer Antoni Gaudí, Charles Collet, Joan Llimona, Francesc d'A. Galí, Pablo Gargallo i Joaquim Torres-García, que ha acabat en certa manera en terra de ningú i ha estat conegut sobretot com a escultor, en especial durant la restauració d'esglésies després de la Guerra Civil i arran de les seves col·laboracions a la Sagrada Família de Barcelona i la Catedral de Girona. En realitat va desplegar una intensa activitat en múltiples camps que van des de la il·lustració, la pintura, la decoració mural, l'interiorisme, el vitrall, la ceràmica, el disseny de mobles i l'orfebreria, a la gestió cultural, a través de la Galeria de Bells Oficis de Girona dels seus germans, i la pedagogia, primer a l'Escola Niu d'Art de Vilafranca del Penedès i després a la Massana de Barcelona, de la qual va ser el primer director el 1929. La consagració a l'art religiós, a la qual va aconsellar-li que dirigís els passos Gaudí en persona, ha enfosquit el coneixement de la seva personalitat completa, opina Lluís Busquets, però també el fet que sovint ni tan sols signés les obres, cosa que ha facilitat algunes atribucions errònies. Per aquest motiu, és valuós l'intent de catalogació d'obres que aporta el llibre, encara que incompleta, com adverteix l'autor, però suficient per documentar la seva intensa activitat amb projectes escampats arreu de Catalunya.
Un naixement de pedra per a la nadala del Papa
El papa Benet XVI va contribuir a difondre arreu del món una de les obres més significatives del gironí Jaume Busquets en escollir per il·lustrar la seva nadala de l'any 2010 l'escultura central de la façana del Naixement de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, inaugurada el març de 1958. El mateix Gaudí havia realitzat el model en guix d'aquesta façana, però no va arribar a definir-ne el grup escultòric central, que es va acabar encomanant a l'escultor gironí pel profund coneixement que tenia de l'obra de l'arquitecte des de la seva adolescència. Busquets l'havia conegut quan tenia quinze anys a través del seu mestre, Darius Vilàs, que havia col·laborat amb Gaudí en els vitralls de la seu de Mallorca. L'arquitecte va apreciar aviat el talent del jove gironí, i va animar-lo a aprofundir en l'art litúrgic per dignificar l'art que segons ell es feia aleshores a les esglésies. Busquets va representar les figures del pessebre, nom amb què també és conegut el grup, amb una gran dolcesa de gust molt popular. Per a la Catedral de Girona esculpiria l'any 1962 la Verge que presideix la façana principal.