El MNAC llança un SOS
El director del museu, Pepe Serra, dibuixa un escenari catastròfic aquest any si la Generalitat aplica una nova retallada dràstica: “Fa mesos que hem tocat l'os”
El MNAC viu una situació límit i el seu director, Pepe Serra, ja en té el pap ple. Els últims anys, el pressupost del principal museu d'art del país s'ha aprimat set milions d'euros (abans de la crisi era de 20, ara és de 13), però el pitjor pot acabar passant aquest any 2013. “Fa mesos que hem tocat l'os i ja no podem assumir cap retallada més”, emfasitza Serra, molt angoixat per l'aportació que els atorgarà la Generalitat quan elabori el pressupost del 2013 –previsiblement cap al febrer; de moment es treballa amb el pressupost de l'any passat prorrogat.
Fa uns mesos, es parlava d'una reducció del 10% com a màxim, que no era pas menor, però ara tot fa témer que el percentatge es pot disparar. No es pot passar per alt que el Ministeri de Cultura ja ha castigat enguany el MNAC amb un correctiu ben sever: l'aportació ministerial ha passat de 3,2 a 2 milions euros, prop d'un 40%
menys. És ben lògic que al MNAC estiguin espantats, perquè una nova tisorada pot ser mortal per desplegar un programa que ara mateix ja és limitat.
Fa un any que Serra es va responsabilitzar de la direcció del museu del Palau Nacional amb la il·lusió de donar-li un nou impuls, idea que va contagiar d'entusiasme un sector que arrossega depressions múltiples. La il·lusió la manté, però està molt desencantat amb la deriva de les polítiques culturals. “Les administracions han de decidir d'una vegada per totes quines institucions culturals volen que funcionin amb un mínim de normalitat. I això significa decidir què és prioritari i què no. Jo em pregunto: ara és el millor moment de fer nous museus? Ara és el millor moment de fer el Museu de les Cultures del Món a Barcelona?”, va exclamar Serra ahir en la presentació d'una nova sala del museu on s'exposen dibuixos de Marià Fortuny [llegiu la peça].
Prioritzar és la paraula màgica –és clar que a altres els semblarà perversa– que Serra invoca per poder treballar amb l'estabilitat que ara no tenen. “Ens canvien l'escenari cada dos per tres, i així no és possible ni planificar ni créixer”, lamenta. Malgrat tot, Serra n'està enllestint un, de projecte estratègic per cinc anys, que presentarà aquest febrer. “Jo crec molt en el potencial del MNAC, crec molt en tot el que pot fer. Però no n'hi ha prou que jo me'l cregui, ens l'hem de creure tots. No en fem res, que diguin que el MNAC és un museu important si després no ho demostren”, subratlla.
“El MNAC no val 13 milions d'euros [el seu pressupost], en val molts més. A mi m'exigeixen i jo compleixo: hem de millorar els ingressos propis? Doncs aquest any ja us dic que els millorarem. Ara representen el 30%, tampoc és poca cosa; recaptem el mateix que el Reina Sofia de Madrid, uns 4 milions, amb la diferència que aquest museu té un pressupost de 30 milions. Si em fan signar un contracte programa, jo em comprometo a complir tot el que em demanen; però quin sentit té si ells no el compleixen?”
Una pregunta que, ben segur, avui crearà força malestar a la conselleria de Cultura.
Els dibuixos de Fortuny, digitalitzats
Tot i la tempesta que s'acosta, ahir va ser un dia dolç al MNAC. El museu va presentar un nou espai dins de la seva col·lecció permanent amb una trentena de dibuixos de Marià Fortuny –molt experimentals i allunyats del seu conegut preciosisme–, que es podrà visitar fins a l'abril. És la manera de celebrar el projecte de digitalització de tot el fons d'obra gràfica de Fortuny (més de 2.400 dibuixos i gravats) i de la col·lecció Casellas (més de 4.300 peces, principalment de dibuixants catalans) que ha finançat la Fundació Telefónica. A més, el fons de Fortuny ja es troba a l'abast del públic a la web del museu, i més endavant s'hi penjarà la col·lecció Casellas.