Comadira

Com ha fet notar molt bé en Jaume Subirana en el seu bloc (un deliciós exercici, mostra saborosa del diletant, poeta i professor), el llibre que s'ha presentat aquesta setmana en homenatge a Narcís Comadira recull quaranta-set aportacions de lectors per a quaranta-set anys d'exercici constant de la poesia, des de La febre freda (1966) fins a aquest 2013 en què es publica Quan em llegiu (Ed. 62).

La peculiaritat d'aquest últim volum és que Comadira l'ha fet sense saber-ho. Es tracta d'una antologia que es governa per l'atzar i els gustos de les persones (amics i coneguts, escriptors i erudits) que, per damunt de tot, han llegit Comadira i n'han extret, de la lectura, ensenyament i plaer. I ara, en la celebració dels seus setanta anys (setanta-un, de fet, però és que el llibre és d'aquells d'embarassos llargs), els quaranta-set lectors han volgut compartir l'experiència d'endinsar-se en els versos del poeta per tal que vells i nous lectors tinguin a mà un recull on l'obra és explicada, viscuda, analitzada i, sobretot, estimada.

El mateix títol –Quan em llegiu, extret d'un dels poemes cabdals de Comadira, L'esgarrifança– implica un doble significat. El de la immediatesa: ara que m'esteu llegint. I el del desig: el dia que em torneu a llegir, el dia que lectors futurs em descobriu. I és justament aquest l'origen, i també la finalitat, d'aquest volum coral, polifònic. Llegir Comadira avui i oferir pistes, camins polièdrics, senyalització de cruïlles, per a una lectura nova i reposada. Quan em llegiu recull aportacions personals, íntimes, sentimentals, acadèmiques, sàvies, extenses i intenses. Escrites des de l'amistat i la reverència, pensades –moltes– per ser tot un manual de poètica que no solament ens parla de Comadira sinó de la creació, dels mecanismes de l'art, de la possibilitat de gaudir-ne més perquè en sabem més, de l'art i de la vida. Algú va dir, en l'acte on es va fer lliurament d'aquest regal –perquè el poeta no sabia que s'hagués congriat una tempesta així–, que Quan em llegiu era, per si és que feia falta, la demostració científica de l'altíssim nivell literari de Comadira, a l'altura dels més grans. No puc sinó estar-hi d'acord.