La jove poetessa Àngels Gregori, col·labora en diversos mitjans de comunicació d'arreu l'àmbit lingüístic i participa activament, en activitats literàries. Fa anys — des de ben joveneta— que dirigeix el Festival de Poesia d'Oliva, “Poefesta”.
Des de la més tendra edat que ha estat agraciada amb premis i guardons de poesia i això li fa un goig especial perquè se sent molt i molt pagada.
Resulta difícil aconseguir un bon poema?
Sí; sí. De fet, quan veig els meus llibres em costa molt llegir-me a mi mateix, perquè com que sóc un poc exigent, veig sempre possibilitats de millora. Pensa que de tota la meua producció actual, ara mateix tan sols em quedaria amb mitja dotzena de poemes.
Cal tenir experiències vitals per poder fer poesia?
Trobe que sí, però això no és una cosa essencial. Les experiències et donen més bagatge personal, però he de dir que això no ha de ser una cosa indispensable.
Alguna vegada se t'ha quedat encallat algun fragment?
I tant... moltes. Però el que passa és que sempre que em passa això, procure no tornar mai a entropessar en la mateixa pedra i és per això que directament l'elimine. No sóc de refer un poema, quan l'escric ha de sortir de cop. Si no surt de seguida no em quede satisfeta.
Quan vas trencar amb els temes intranscendents?
Vols dir que hi ha temes intranscendents? Jo no he trencar mai perquè considere que tots els temes han de ser interessants per a les persones que ens trobem tocades per la creació literària. Pensem per exemple amb l'Estelles com tracta totes les possibilitats de la fam, de la misèria, del sexe...
Com arribes tu al poeta de Burjassot?
Arribe a l'Institut en una època molt concreta de la meua vida. Sempre m'ha agradat molt i a més en va agradar des del primer moment. Ara, segurament no és el meu poeta de referència, però he de manifestar que ho va ser, i molt, en aquella primera època i va marcar molt la meua manera de fer d'aleshores.
Ha influït en la teua obra
Jo crec que sí, sobre tot en el primer llibre, en aquell que vaig fer als 16 ó 17 anys i es nota que hi ha una influència clara del poeta de Burjassot.
L'ambient de crisi ajuda a la creació?
Supose que sí, en línies generals. Pensa que la pròpia poesia sempre s'ha dit que comporta estar en crisi. Aquesta situació fa que el poeta estiga pendent de la realitat tot i que la creació ha d'estar per damunt de la crisi. Ara bé, no vull deixar de dir que els nostres polítics ens porten a la decadència més absoluta i això no ens pot deixar indiferents.
Quanta transpiració hi ha a la teua obra?
Mira; si no vols acabar mai un poema, no l'acabaries mai. Podries estar tota la vida escrivint un poema i mai serà perfecte, però arriba un moment en que dius ací s'acaba i el done per acabat i la veritat és que quan dic que el poema està acabat, ja no m'agrada tornar-me'l a mirar. Quan acabe un poema el deixe a l'escriptori de l'ordinador i quan el necessite per fer qualsevol llibre, el faig servir i avant. Temps de transpiració no té massa. Pensa que entre els 18 i els 28 anys, he aconseguit fer tres llibres i això porta a no encantar-se.
Tens cap referent literari ara mateix?
En tinc molts. Ara, pel que estic fent, m'obliga a centrar-me sobre l'obra de Marta Pessarrodona, però he de dir que hi ha un bon grapat de creadors i creadores que els tinc com a referent.
Quina sensació et produeix llegir-te en altres idiomes europeus?
Doncs em sent que he tingut molta sort, perquè estar traduïda a altres cultures és una finestra que t'obre possibilitats i et dóna a conèixer a altres persones i et sents com a ambaixadora del conjunt de la poesia catalana.
Surt la Safor en l'obra d'Àngels Gregori?
Surt Oliva. El meu segon llibre és realment un itinerari d'Oliva a Barcelona, que es correspon amb el meu trànsit vital. Un lloc en el temps i en l'espai que en transporta i que des de Barcelona estant, em fa enyorar Oliva.
