Herois de l'invisible
Isabel-Clara Simó presenta ‘Els invisibles', una novel·la carregada de simbolisme i metàfores sobre la dificultat de traspassar els límits establerts per les elits
Cinc anys després d'haver començat el procés d'escriptura, Isabel-Clara Simó va presentar ahir a València el seu últim treball “de llarga durada”. Els invisibles és una novel·la, en què a través d'una col·lecció de personatges ben diferents i interconnectats, l'autora reivindica l'existència i el valor de la majoria de persones del món, la història dels quals, però, mai tindrà ressò. “Dissortadament la visibilitat se l'emporta únicament l'elit d'una elit. La resta no existim, per això quan s'escriu la Història no apareixem”, va expressar l'autora.
L'alcoiana tracta de saldar aquest deute amb els “anònims” a través dels personatges triats. Cadascun d'ells amaga una trajectòria extraordinària o una tragèdia insuperable que queda soterrada al poble, Volterà, on acaben convergint tots ells. “És un lloc imaginari on sembla que un mal fat amague tots els seus habitants sota una capa d'oblit”, va explicar l'autora tot advertint que, en la seua opinió, es tracta clarament d'una novel·la “simbòlica i metafòrica”.
“M'agradaria que en aquesta història coral cada lector trobara quins són els invisibles per a ell. Llegir és interpretar, i per aquest motiu crec que el lector és també un creador”, va insistir l'escriptora. Per això va rebutjar que la novel·la poguera interpretar-se exclusivament en clau política. “He defugit tota la vida de dues coses: de la novel·la autobiogràfica, perquè considere que literàriament la meua persona no interessa, i de convertir una novel·la en una apologia d'una ideologia”, va subratllar. “Això no obstant –va afegir– no em sap greu que m'identifiquen amb el que sóc: una feminista i una independentista.”
Pessimisme
Sobre aquesta última qüestió, l'escriptora va confessar que se sent completament “pessimista”. Una actitud radicalment diferent de la que expressava ara fa un any. “Tenia unes expectatives molt positives respecte de la llibertat del nostre poble. I ara, malgrat que les condicions objectives són millors per a la independència, veig que ens hem refredat una mica. El ben cert és que estic un poc decebuda que siguem encara tan covards”, va emfatitzar amb un punt de ràbia i sense assenyalar ningú.
Simó, candidata amb SI en les últimes eleccions al Principat, també adverteix que en cas d'haver accedit al Parlament, hauria d'haver demanat disculpes als electors perquè, assegura, “no tinc gens de vocació política, però el projecte d'adia tant al meu pensament que inevitablement havia d'estar al seu costat”.
Al llibre, però, hi ha un racó per a la felicitat “si no hi hagués més que desgràcies, seria una obra morbosa” i també per a les segones oportunitats, “aquelles que esperem cada dia a través del correu electrònic o d'una telefonada i que són les que ens mantenen en peu”.
“Enamorada” de la seua nova editorial
Isabel-Clara Simó va expressar que “s'havia enamorat” de l'editorial Amsterdam, la cooperativa de llibres que ha editat el seu últim treball. “Confie plenament en la seua feina, no pot ser d'altra manera quan et trobes una editorial tan audaç, neta, dinàmica”, va indicar. L'escriptora va mostrar la seua estima per la resta d'editorials amb què ha treballat fins ara –Edicions 62 i Columna principalment– i va argumentar que el canvi obeïa a motius de llibertat personal. “D'alguna manera he volgut demostrar-me a mi mateixa que sóc lliure, que ningú té l'exclusivitat de la meua obra”, va reblar. L'editora, Izaskun Arretxe, també va qualificar de “regal” l'arribada de Simó a la seua nòmina d'autors.