Le Boudoir

La crisi fa tancar llibreries i ha obligat a tancar també Le Boudoir, la botiga de llenceria eròtica del carrer de la Canuda de Barcelona que durant nou anys ha projectat alegria a la mortuòria plaça de la Villa de Madrid del davant i que amb els aparadors poblats de maniquins deshabillés ha estimulat la vista als senyors i també a les senyores de camí a l'Ateneu Barcelonès.

Si el tancament de llibreries activa la literatura funesta, el tancament de Le Boudoir, que no ha sortit enlloc, es va fer amb una festa on va córrer el xampany i on una jove de talons molt alts vestida de cuir i amb antifaç va fer allò que abans se'n deia les delícies del respectable. Coses del gremi: geni i figura. També hi va haver un joc d'intercanvi de parelles i regals per a tothom. Tot molt amical, molt amable, gens alarmant per a ningú, no es pensin.

Ho sé perquè hi vaig assistir. La propietària, la Sílvia, és amiga meva de tota la vida i m'hi va convidar. “A dos quarts de vuit, sigues aquí.” Com que vaig arribar a l'hora en punt i tampoc era cosa de demostrar urgències, vaig anar a fer temps a la biblioteca de l'Ateneu, des d'on la porta de Le Boudoir es veu bé. Vaig fullejar una informació sobre mossèn Alcover del Diccionari i tot i que no hi havia en el fet cap intenció, podríem dir que em vaig presentar a la casa de les alegries amb l'ànima neta i com exculpada.

Què passa, Sílvia, la crisi fa capitular l'eros? “Veníem productes de molta qualitat, cars, i la gent prescindeix del que considera superflu.” Quina mena de clients teníeu? “Homes, però també dones; tant de ben casats com en situació d'estar fent, ell o ella, el salt a la parella.” La botiga tenia també un assortiment de joguets, i ja s'entén que no parlo dels que s'exposen al museu de Figueres. Tampoc la fireta que es troba en un sex-shop qualsevol. Les últimes setmanes Le Boudoir va posar el productes en liquidació i les manilles de vellut, les xurriaques que no deixen senyal i les “picardies” van ser adquirides ràpidament per gent que no es resigna a les argolles de les cortines, als espolsadors o al pijama de franel·la. “Tanquen llibreries però la gent llegeix, tanquem nosaltres però l'activitat a les alcoves naturalment es manté.” Amb menys amenitats, Sílvia. “Què vols, temps tristos.”