“El sistema sanitari públic català és una joia, privatitzar-lo seria un error”

Jo crec que no. A qui se li ha de preguntar és al conseller Boi Ruiz, i quan ho consulto ell m'insisteix que no, i jo l'he de creure. Crec que seria un error privatitzar-ho perquè tenim un model sanitari òptim. El nostre model és una joia única, reconegut a tot el món, que ha sabut combinar el sistema públic i el concertat, sota un model mixt. Ara bé, el que sí que s'hauria de definir és quin tipus de gestió li cal, perquè ens calen recursos.

Dintre d'un paraigua de sistema públic no trobo malament que hi hagi diferents models de governança. Ara bé, hem de buscar el model més eficient, per això, s'haurien de poder avaluar els existents en tots els seus paràmetres per determinar quin és el millor. No és fàcil, però tinc molt clar que qui gestiona centres sanitaris no pot buscar lucre, ha de reinvertir els beneficis en la millora de la sanitat i dels professionals i treballadors. I això no té per què voler dir que no tingui autonomia cada centre. Sincerament considero que no és moment de parlar de privatització i d'ens privats a la sanitat, això crea molt malestar i Catalunya no en té necessitat. Hem d'anar en compte. Ara bé, no podem obviar que ens calen més recursos per mantenir aquest sistema.

Que els polítics es posin d'acord per tenir més recursos. Està clar que un primer pas és millorant el finançament estatal. Hi estem d'acord, però potser també hauríem de plantejar més impostos progressius, atenent les capacitats de les persones. Probablement si als ciutadans se'ls pregunta si volen pagar més per mantenir aquest sistema de salut públic d'excel·lència diran que sí. I si creuen que no hi ha d'haver impostos doncs també hi ha la via de les taxes.

Sí, però es pot fer servir si no trenca els principis de universalitat i d'equitat. A més es podrien posar taxes en productes que puguin perjudicar la salut, com ja s'ha fet en altres països. Però aquesta anàlisi d'impostos i taxes és al cap i a la fi una decisió política, i en això els metges no podem opinar.

Hi ha empreses públiques múltiples, haurem de veure com les concentrem, a veure com podem concentrar també serveis d'excel·lència almenys funcionalment però no necessàriament d'estructura. Tot això produiria estalvis a mitjà o llarg termini.

Per disminuir la variabilitat clínica. Hem de procurar que hi hagi gent experta que avaluï, s'han de fer guies de pràctica clínica i protocols per reduir la variabilitat, i per tant reduir despeses innecessàries en termes de salut. A més, s'haurien de fer avaluacions periòdiques dels protocols. I el següent pas hauria de ser revisar la cartera de serveis, i treure el que no respongui al principi de cost-eficiència en termes de salut.

La qüestió és que la cartera de serveis no es pot avaluar per criteris econòmics sinó per resultats de salut, i d'aquesta manera es poden treure proves repetitives o molècules que ja han estat superades per noves. Ara bé, s'ha de garantir que en la cartera de serveis hi estiguin inclosos tots els problemes de salut, amb la màxima garantia. Ara qualsevol petita modificació genera més rebuig. És clar, ens trobem en una època molt difícil. Per això mateix penso que cal un pacte polític en política social.

Ens semblava bé perquè si no tenim recursos d'alguna manera s'hauran de buscar; ara bé, des del punt de vista del ciutadà suposava una desigualtat respecte a la resta de l'Estat, que no ho pagaven.

La millora de l'eficiència no és un tema que es pugui fer d'un dia per a l'altre, els canvis s'han de fer de mitjà a llarg termini. I en aquest moment ens trobem amb una necessitat per resoldre a curt termini, i això és per la via de més recursos.

Cal una política de salut pública, de medicina preventiva ben desplegada i d'educació sanitària. A la llarga faran sostenible el sistema perquè hi haurà menys malalties. I a més a més, amb això mirem com està la nostra estructura del sistema sanitari, però això sí, consensuada amb els professionals.

Hem sigut els pioners a rebaixar-nos salaris i hem d'anar amb compte de no retallar més perquè es posarà fi a la pau social que ara mantenim amb un equilibri inestable, i pot ser que es trenqui. Abans d'entrar a fer qualsevol canvi és essencial que es pacti amb els professionals mèdics. Si no, qui realment ho paga és el ciutadà.

Ja existeixen empreses de base associativa de personal sanitari que gestionen centres d'atenció primària a Catalunya, i funcionen molt bé. Tot i que no existeixen gaires diferències de qualitat respecte a d'altres models de gestió, però sí que destaquen per la satisfacció i implicació del personal. Són aspectes a tenir en compte. Ara bé, cal anar un pas més enllà i facilitar que els beneficis d'aquestes societats reverteix al propi centre per quan hi haguessin necessitats.

A Catalunya ja fa temps que hi ha un sistema mixt. De fet un 60% dels hospitals no tenen un sistema funcionarial i depenen de convenis. Els funcionaris també tenen capacitat d'adaptar-se i de flexibilitzar-se. El que s'ha de facilitar, probablement, és més agilitat en les contractacions.

Ja existeixen incentius, però fins ara han tingut una vessant molt economicista i estem d'acord que hauria de determinar-se en termes de salut. Crec que a l'hora de marcar objectius en les retribucions dels metges hauríem de participar-hi més.

Els metges catalans cobren la meitat que a països com Gran Bretanya o França, però ara ens conformaríem que no ens toquessin més els sous i de la resta ja en parlarem més endavant.

L'acte mèdic sempre és de qualitat. En èpoques de retallades, l'acte mèdic ha estat igualment bo, la feina ben feta ha de tenir una remuneració correcta i això ho hem de demanar sempre, i tan importants com els honoraris són les condicions de treball, que el professional se senti ben tractat. I amb la mínima burocràcia possible.

Encara no he pres la determinació. Si faig balanç d'aquests tres anys vull dir que he procurat amb la meva presidència millorar la transparència. Perquè el que importa és que el model segueixi.

Sí, arran de la crisi econòmica i de les retallades he hagut de fer una major defensa dels professionals, i m'ha obligat a sortir molt freqüentment als mitjans. Sovint hem estat objectiu de la diana i això ho fa més difícil.

Sí, és un model que fa dècades que funciona amb l'objectiu de garantir la independència econòmica respecte de l'administració i a més perquè el cost de les quotes dels col·legiats siguin el més baixes possible. Tenim el grup d'empreses Med, que ens aporten ingressos molt importants al col·legi. El hòlding té una corredoria d'assegurances, un grup de finances, una àrea de tecnologia i innovació, una firma de consultoria i altres petites firmes per donar serveis. Però a més tenim el programa de protecció social, el programa Metge malalt.

Ajudem a buscar capital per a metges que tenen una idea emprenedora. Al llarg del 2012, es van rebre 350 projectes, 190 dels quals es van analitzar i al final s'ha aportat capital a uns 13. En total hem mobilitzat 1,5 milions d'euros amb societats de capital risc i hem registrat 40 patents. Enguany hem creat un fons de capital risc, Healthequity, el va autoritzar la comissió nacional de valors el passat 3 d'agost. Volem captar fons de la Unió Europea i amb empreses privada per ajudar professionals mèdics en tots els seus projectes innovadors.