La UdG investeix ‘honoris causa' tres historiadors

La UdG va celebrar ahir la investidura de tres nous doctors honoris causa en un auditori de La Mercè ple de gom a gom. Es tracta dels historiadors Josep Fontana, Ramon Garrabou i Jordi Nadal Oller. Tots tres, en major o menor mesura, han participat en algun moment de les seves dilatades carreres en la vida universitària de la institució gironina.

Nadal va contribuir a l'establiment dels estudis universitaris a Girona –va ser el primer director del col·legi universitari, que va precedir la creació de la UdG–. Fontana va ser el professor encarregat de fer la primera lliçó inaugural de la universitat gironina, ara fa més de vint anys. Per la seva banda, Garrabou, segons consta en l'acord del consell de govern que va aprovar la distinció, ha assolit “la fita d'un mestratge prestigiós que ha deixat empremta inesborrable en professors i estudiants” de la UdG.

Al seu torn, els tres doctors van agrair el reconeixement. Garrabou, que ha centrat la seva tasca investigadora en la història econòmica i en el món rural, va admetre les seves “reticències” a aquest tipus de distincions, i va afegir “sense falsa modèstia” que no estava segur de merèixer-la. Nadal, que precisament ahir complia 84 anys, va dir que se sentia molt satisfet de veure el creixement que ha experimentat la UdG des de la seva creació. Va manifestar sentir-se obligat a oferir “una contrapartida” al doctorat honoris causa. Aquest retorn va ser en forma de classe magistral al voltant del tema en què actualment està treballant: la història de l'empresa Hispano-Suiza. Va exposar la creació i el creixement de la multinacional, i les raons que van marcar la seva desaparició.

El discurs més crític el va fer Fontana, que va qualificar la situació actual de la universitat catalana de “paradoxal”. El doctor considera que el sistema educatiu universitari català és “d'una estimable qualitat”, però va denunciar que ara es vulgui “desmuntar per causes no justificades” amb les retallades. Per aquesta raó va confessar sentir-se “avergonyit dels nostres polítics”. Va criticar també la “vocació anticatalana” dels governants espanyols, fet que va considerar un problema afegit als que ja ha d'afrontar la societat catalana.