El reforç dels bisbats serà favorable per a Catalunya
Els bisbes catalans i els responsables de les entitats eclesials, satisfets amb Francesc
Els analistes preveuen ‘un cert distanciament' amb l'Església espanyola
Al papa Francesc no se li coneix cap relació amb Catalunya ni que en tingui cap noció especial. No obstant això, els bisbes catalans i els principals responsables de les institucions eclesiàstiques del país han mostrat una gran satisfacció per la seva elecció. El veuen proper a la gent (“és un pastor i no part de la cúria”, recorda el vicepresident de la Conferència Episcopal Tarraconense, Norbert Miracle) i “molt en línia amb el Vaticà II”, segons el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig. “És molt significatiu que sigui de l'Amèrica Llatina i fill d'immigrants italians, això ens diu que farà de pont entre cultures”, manté Lluís Serra, president de la Unió de Religiosos de Catalunya.
L'escolapi Enric Canet va recordar ahir que, pel fet que el papa es va presentar com a bisbe de Roma, sembla que potenciarà la col·legialitat dels bisbes i “confiarà més en les estructures dels bisbats”. Això seria important per a Catalunya, ja que permetria “una relació més propera” amb Roma i no tan dependent de la Conferència Episcopal Espanyola, amb la qual Catalunya manté tantes diferències.
Alguns capellans catalans entenen que aquest papa “no perseguirà els que pensen de manera diferent”, cosa que afavorirà la “diferència catalana” dintre de l'Església espanyola que havia admès Benet XVI. Però potser tot això és “dir molt” i “cal esperar a veure què passa”. En tot cas, un sacerdot que no s'ha volgut identificar explica: “Cal saber què ha pactat amb la cúria, ningú es creu que els italians hagin acceptat anar-se'n amb les mans buides.”
“Bergoglio va reestructurar l'Església argentina després de la dictadura. A Espanya, Rouco és encara un hereu del franquisme”, assegura un capellà catalanista. Sobta que Rouco fos un dels cardenals que es van presentar més tard a Roma pel conclave, una mostra que ja l'havien advertit que no tenia res a obtenir en el repartiment de càrrecs o responsabilitats que marquen les congregacions prèvies.
LA FRASE
L'Opus i els Legionaris de Crist perdran pes a Roma
Les congregacions i prelatures conservadores que havien aconseguit la màxima quota de poder sota el mandat de Joan Pau II –en primer lloc, l'Opus Dei; en segon lloc, els ultraconservadors Legionaris de Crist del pederasta Marcial Maciel, i, en tercer lloc, el Camí Neocatecumenal, moviment fundat per l'espanyol Kiko Argüello, els seguidors del qual es coneix com “els Kikos”– perdran quota de poder amb el nou papa. Des que va pujar al poder Benet XVI, aquests moviments eclesials ultraconservadors “han perdut un llençol a cada bugada” i ara ja es veuen en caiguda lliure. No passarà de cop, però el fet que els cardenals hagin escollit un jesuïta, un membre d'una de les congregacions cristianes més antigues, és significatiu. Francesc no mostrarà preferències –ha de ser el papa de tots–, però segur que els seus càrrecs aniran sent de la seva o d'altres congregacions històriques. Diuen a Roma que en sentir el nom de Bergoglio alguns “fidels” de l'Opus van quedar blancs i, discretament, van anar marxant de la plaça de Sant Pere. L'Obra confiava en la força de la cúria romana, on estan infiltrats des de fa anys, i amb la mestria del derrotat cardenal Sodano.
