Joaquim Amat Piniella

En el centenari del seu naixement i com tantes vegades he fet en la meva vida, recupero l'home i el poeta. Fou ja fa molts anys que el meu mestre em prestà un llibre, KL Reich, editat a l'Argentina, i en castellà, on en Joaquim vessava els seus records com a deportat a Mauthausen. Res no sabia aleshores de la República, ja que solament ens parlaven de “rojos” o de “comunistas”. Res no sabia d'un exèrcit popular, ni d'unes milícies internacionals... ja que solament ens parlaven dels “heroics” falangistes i “requetès”. Res no sabia d'un exili forçat... per la por de les represàlies dels “salvadores de la patria”. Res no sabia d'Argelers, de Sant Cebrià, de Cotlliure... Res no sabia de Mauthausen, de Ravensbrück, de Dora, de Sachsennhaussen... Res no sabia de la nostra història recent. Res no sabíem. Res no ens permetien saber. I aquest preciós llibre m'obrí els ulls a uns descobriments que encara perduren. L'amargor d'una derrota immerescuda. El forçat exili a França. Els batallons de marxa de la Línia Maginot. La deportació a Mauthausen-Gusen, a Ravensbrück... Els anys de privacions, de fam, de malalties, d'esgotament, de suïcidis... Els anys d'insults, de pallisses, de càstigs, d'execucions, de vexacions... Els anys d'oblits, d'ignoràncies, de silencis. I en la seva lectura vaig veure fins a quin punt podien compartir espai el valor i la covardia, l'altruisme i la mesquinesa, la generositat i l'egoisme... I vaig veure la lluita per la superació en l'intent de sobreviure mantenint la seva dignitat com a persones. I vaig veure el clam per la justícia, mai per la venjança. I vaig veure en ell en Gregorio López Raimundo, la Teresa Pàmies, en Jorge Semprún, en Joan Mestres... unes generacions traïdes... per tots.