4. Bernat Vallès

El març del 1365, la Cort reunida a Tortosa va designar els diputats i oïdors, entre els quals hi havia Bernat Vallès. El diputat del braç eclesiàstic era llicenciat en lleis i canonge de Barcelona, a més de rector de les parròquies de Santa Maria de Badalona i de Sant Pere Pescador. El seu nomenament com a màxim responsable de la Diputació del General es mantingué quan la Cort de Barcelona va ampliar el nombre de diputats el 1365. L'anomenada Guerra dels dos Peres contra Castella va obligar a convocar les Corts amb més freqüència per tal de recaptar donatius i fogatges amb els quals sufragar els costos de la contesa. L'endeutament deixà escurades les arques de la Generalitat, que va recórrer a préstecs que li van generar un deute enorme. El 1367 es convocaren unes noves Corts a Vilafranca. Els braços van manifestar un clar descontentament per les despeses desmesurades que s'havien realitzat, en detriment del bé públic del general de Catalunya. Es creà una comissió per revisar els comptes que formaren tres diputats, entre els quals hi havia dos expresidents (Gener i Sescomes), per analitzar el funcionament de la Diputació del General. Arran de la investigació se suprimí temporalment el càrrec de diputat resident (l'equivalent a la figura de president de la Generalitat) i es nomenà Pere Vicenç, abat del monestir de Sant Quirze de Colera, com a regent. Bernat Vallès morí el 1389.