26. Nicolau Pujades

Canonge de la seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar, fill d'una família de mercaders barcelonins, va ser escollit president l'octubre del 1455 en unes Corts on es van viure situacions molt tenses. En el rerefons, diversos motius: l'enfrontament de l'oligarquia barcelonina amb el rei pel seu suport a la causa remença, que es transforma en una creixent oposició entre els partits de la Biga i la Busca (aquest darrer controlava el govern de Barcelona amb el suport del rei), i el procés de reforma de la Diputació del General per evitar nous relleus pseudodinàstics com els que havien protagonitzat les famílies Samasó i Desplà. S'acorda un nou mètode, que combina la proposta de candidatures dels diputats sortints amb una selecció per insaculació dels candidats proposats. No són els únics maldecaps de qui condueix la Diputació del General. El juliol del 1457, la institució es trasllada provisionalment a Manresa, fugint d'una epidèmia de pesta que entre maig i desembre causa més de tres mil morts a Barcelona. Acabat el seu mandat a la Diputació va actuar d'ambaixador, primer a la cort francesa i després amb l'encàrrec de convèncer la reina Joana Enríquez que no entrés a Barcelona. També va ser l'encarregat d'advertir Joan II que no trepitgés Catalunya si no volia conculcar la concòrdia de Vilafranca.