1530-1533
53. Francesc Oliver i de Boteller
Una presidència amb múltiples conflictes econòmics i de poder oberts
L'extracció dels diputats i oïdors del trienni 1530-1533 es va fer a l'església de Sant Miquel de Manresa, a causa de l'epidèmia de pesta que havia forçat la sortida de Barcelona de la Diputació del General. Francesc Oliver i de Boteller fou escollit el juliol del 1530. La família Oliver fou un bon exponent de la gran contribució tortosina al govern de la Generalitat al llarg del segle XVI. Vuit anys abans de ser escollit diputat, va formar part de l'ambaixada de quatre canonges (ell ho era de Tortosa) i altres dignitats que el capítol catedral envià a Adrià d'Utrecht el 1522 per felicitar-lo per haver estat escollit papa. El trienni va començar en un clima de pregàries generalitzades perquè acabés l'epidèmia de pesta i la sequera que assolava Catalunya. L'agost del 1530 arribà la pluja, però la pesta no marxaria fins al 1532. Durant aquesta època es va elaborar la projecció arquitectònica del pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. Pel que fa a l'acció de govern, aquests tres anys van estar marcats pels conflictes fiscals oberts entre la Generalitat i el gremi de paraires de diversos pobles, i per les topades amb els membres del govern reial. Les friccions amb aquest últim es feren especialment explícites a la Cort del 1533, un any que ha estat considerat el punt àlgid del regnat de Carles I a Catalunya.
La falta d'entesa amb els paraires respon a una doble raó: primer, a la voluntat de potenciar la producció de draps, fomentant la descentralització de la producció a les zones rurals; segon, als esforços dels diputats per mantenir el seu paper hegemònic en la fiscalitat de Catalunya. En un altre front, la Diputació del General hauria de continuar batallant amb la Inquisició, amb la qual mantenia un conflicte de poder, però també de competències. Els diputats van presentar les seves queixes davant Carles I, però el monarca no escoltaria les reclamacions dels catalans i ratificaria el poder i l'immobilisme inquisitorial, malgrat el creixent malestar de la població per l'actuació eclesial.