1569-1572 / 1578-1581
69. Benet de Tocco
Un home que excel·leix en la gestió econòmica de la Generalitat
El diputat eclesiàstic i frare benedictí Benet de Tocco gaudia d'una certa experiència política quan va arribar a la presidència el juliol del 1569. Havia assistit a la Cort de Montsó-Barcelona de 1563-1564 com a abat de Montserrat. Pocs anys més tard va prendre possessió del bisbat de Vic. D'origen napolità i de família noble albanesa, era una persona amb reconeguts dots de comandament. El 1568 va fer publicar el que els experts consideren el més extens dels sacramentaris catalans, alhora que eloqüent testimoni dels costums catalans del cinc-cents, en fer repàs de les supersticions populars més difoses i establir una classificació dels pecats més arrelats en cadascun dels grups socials. El darrer any del seu govern a la Diputació va ser nomenat bisbe de Girona i el 1583 se'l va traslladar a Lleida. Durant el primer trienni de govern va destacar per la seva actuació fiscal, excel·lint en el control fronterer de les sortides de forments. Una política de control fronterer que va afectar sobretot les sortides il·legals de llanes i bestiar viu. Fruit d'aquest control milloren els ingressos procedents de la bolla en un 15% respecte del trienni anterior. Un millor finançament va comportar millores administratives, entre les quals hi havia la creació de l'ofici local d'advocat fiscal de la Diputació a Perpinyà. Malgrat aquesta bona gestió, hi va haver un dur enfrontament entre el bisbe Tocco i el diputat militar, que lluitaven per la preeminència al si de la institució. Durant el segon trienni de govern va formar part del consistori considerat el més erudit del segle. Un cop més, el consistori que presidia es va mostrar especialment actiu en la lluita contra l'endeutament de la Diputació i va aconseguir bons resultats. El 1579 es va viure un dels episodis més lamentables del segle, quan l'entorn del virregnat va acusar els germans Caçador d'intentar assassinar el lloctinent de Catalunya. La Diputació va acabar demostrant la falsedat de l'acusació, que l'entorn del virregnat havia promogut per desempallegar-se dels seus principals creditors.