72. Rafael d'Oms

El juliol del 1581 l'ardiaca major i canonge de la seu tarragonina fou escollit com a representant del braç eclesiàstic. Mantingué una actitud política prou dinàmica durant els anys posteriors al seu govern al capdavant de la Diputació del General. La seva vinculació a la Generalitat datava de l'encàrrec rebut el març del 1578 de dirigir les obres de construcció de la Casa del General a Tarragona. Mesos més tard ocupà també l'ofici de diputat local de Tarragona, poc abans que restés vedat als clergues. Després de la seva regència mantingué els lligams amb la política barcelonina. Va assistir a nou juntes de braços durant els anys clau 1587-93 i fou escollit per formar part d'una divuitena. Quan va abandonar la seva responsabilitat política va ser designat síndic del Capítol tarragoní a la Cort de Montsó, el 1585. Pel que fa a la seva etapa al capdavant de la Generalitat, va viure un període d'activa campanya contra el deute, en la qual s'acumularen memorials d'execució en béns de deutors per un valor superior a les 300.000 lliures. Amb tot, les acusacions de negligència en la recuperació del deute continuaren sovintejant, cosa que tocava de ple la imatge pública de la institució catalana. L'estiu del 1583, la Diputació impulsà una política d'acords amb els deutors amb l'objectiu de liquidar el deute de manera acordada. La lluita contra el frau era l'altra cara de la mateixa moneda. Entre les actuacions més exemplars i espectaculars destacà l'escorcoll d'una galera genovesa dut a terme per cinquanta-cinc oficials el maig del 1583. El relaxament del personal al servei del General portà la Diputació, a partir del 1582, a fer front al clamorós absentisme laboral a l'administració amb diverses mesures. Els afers relacionats amb l'administració eclesiàstica també van tenir un paper important en aquest període. El 1582 el consistori envià un ambaixada a Madrid per protestar pel creixent malestar que es vivia a Montserrat entre els monjos catalans i els estrangers.