1954-1980
125. Josep Tarradellas i Joan
És la persona que garanteix la continuïtat històrica de la Generalitat a l'exili i es converteix en el primer president de Catalunya de la democràcia espanyola
Josep Albert Francesc Tarradellas i Joan va néixer a Cervelló, al Baix Llobregat, el 1899. La seva primera activitat política la du a terme el 1916 com a secretari de propaganda del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, on es vincula a un primer ideari catalanista amb certs tocs independentistes. En els anys següents col·laborarà activament en diverses publicacions.
Durant la dècada dels trenta és conseller de Governació, i assumeix la tasca d'estructurar internament la Generalitat. D'altra banda, Tarradellas serà l'encarregat d'adaptar l'antic edifici de l'Arsenal a la Ciutadella per convertir-lo en la seu del Parlament. Tarradellas, en desacord amb Macià, que no el nomena governador civil de Barcelona, dimiteix el 1933. Fins i tot l'arriben a expulsar d'ERC, juntament amb quatre diputats díscols més. Això el porta a fundar el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, del qual serà secretari general i que forma grup propi al Parlament, juntament amb altres diputats que abandonen ERC.
El 1936 les circumstàncies polítiques afavoreixen la tornada dels membres d'aquest partit al si d'Esquerra Republicana. Durant tota la guerra, ocupa càrrecs i conselleries fonamentals a la Generalitat, fins que el febrer del 1939, amb Barcelona ja ocupada pels franquistes, traspassa la frontera acompanyant el mateix president Companys.
En passar la frontera marxa a prop de Canes, on vivien la seva dona i el seu fill des de feia un cert temps. Marxen un temps molt curt a París i, arran de l'entrada de l'exèrcit nazi, tornen a Canes, on romandrà fins a finals del 1942. Durant els primers mesos d'exili els companys encara el reconeixen com a conseller de Finances i secretari general d'ERC. El 1940 Tarradellas és detingut, a instàncies d'un diplomàtic espanyol. Resta cinc dies tancat a la presó de Marsella, d'on acaba sortint per les pressions d'alguns cònsols llatinoamericans i del mateix ambaixador espanyol. El 1941, però, torna a ser empresonat. Aquest cop hi estarà tres mesos, ara a Ais de Provença, i haurà d'afrontar una petició d'extradició. Sortosament, i amb ajuts diversos, se'n podrà sortir.
La situació de França l'obliga, juntament amb altres dirigents d'ERC, a fugir fins a Lausana. Des de Suïssa primer i a París després, manté viu el contacte amb Irla, que li encarregarà la seva successió al capdavant de la presidència. Reunits a Mèxic, els polítics catalans proposen a Pau Casals que accepti la presidència de la Generalitat, cosa que el músic rebutja. El 5 d'agost de 1954 es reuneix per primera i última vegada a l'exili, a Mèxic, el Parlament, i Tarradellas és escollit president.
Els anys seixanta i els primers de la dècada dels setanta són d'una forta activitat política, Tarradellas demana infructuosament la condemna internacional del règim franquista i al mateix temps basteix complicitats amb diversos sectors polítics, tant a l'exili com a l'interior de Catalunya, tenint en compte la debilitat del general Franco.
El retorn a catalunya
El 20 de novembre de 1975, quan mor Franco, Tarradellas és a París. Entre el 1976 i el 1977, Tarradellas intenta crear un organisme consultiu que sigui un nexe permanent entre les autoritats a l'exili i les forces polítiques a Catalunya. Suárez jura el càrrec de president del govern espanyol el juliol del 1976 i al setembre se celebra la multitudinària Diada de Sant Boi. El 1977 es convoquen eleccions: a Espanya guanya UCD i a Catalunya, el PSC i el PSUC. Els franquistes estan alarmats. En secret s'organitza una reunió a Madrid entre Suárez i Tarradellas, que també es veu amb el rei. Les negociacions són dures, però finalment s'acorda restablir la Generalitat, fet que serà una realitat el 29 de setembre de 1977. El 23 d'octubre Tarradellas arriba a Barcelona i l'endemà pren possessió del càrrec, que exercirà fins a les eleccions del març del 1980.