Quinze pobles es volen unir amb una via verda
La futura ruta segueix el traçat de la Tordera i va des de Blanes fins a Arbúcies, passant per quinze municipis de la Selva, el Maresme i el Vallès
Pretén ser una eina vertebradora del territori que impulsi el turisme interior
Quinze municipis de la Selva, el Vallès i el Maresme s'han unit per fer una ruta cicloturista i de senderisme que, a grans trets, segueix la Tordera i uneix Blanes amb Hostalric. La ruta, d'aproximadament cent quilòmetres, va començar-se a plantejar des del Consell Comarcal de la Selva el 2010, però aviat s'hi van afegir més municipis dels que hi havia inicialment, pel potencial turístic que té.
De fet, el projecte inicial preveia una ruta lineal oberta des de Blanes fins al poble del Montseny, però a mesura que els municipis s'hi han interessat s'ha acabat fent un itinerari tancat que permetrà als excursionistes no haver de fer el mateix itinerari d'anada i tornada. Aquesta futura via verda passa pels municipis de Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera, Fogars de la Selva, Massanes, Sant Feliu de Buixalleu, Breda, Riells i Viabrea, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Montseny, Sant Celoni i Arbúcies.
A l'hora de desenvolupar la ruta es va comptar amb les aportacions de Martí Boada, director de l'Observatori de la Tordera, segons explica l'alcalde d'Hostalric, Josep Antoni Frias (CiU). En la primera trobada que es va mantenir amb alcaldes dels municipis implicats es va remarcar que cada municipi té infraestructures que una via verda permetria posar en relleu. “Quan se'n va parlar per primer cop, a Hostalric no teníem la Domus acabada, a Fogars s'estava acabant el Museu de la Pagesia, i la idea era que aquesta via verda fos el fil conductor, l'eix vertebrador del territori i que alhora els municipis poguessin oferir tot un seguit d'equipaments que cada població estava tirant endavant”, exposa Frias. Hostalric va ser un dels municipis que van acollir amb més entusiasme la iniciativa, i ha liderat el projecte juntament amb el Consell Comarcal.
Els camins naturals
El primer projecte que es va fer es finançava a través del departament de Medi Rural del Ministeri d'Agricultura, amb un programa d'abast estatal anomenat Caminos naturales. “Els va encantar, i van dir que si els municipis s'encarregaven de les cessions d'ús dels terrenys que no són municipals i del manteniment, ells finançaven l'obra”, explica Frias. El canvi de govern –era l'últim any de l'etapa socialista– i els recursos cada cop més minvats, però, han posat fre –de moment– a aquesta via de finançament. No han dit que no, però ha quedat aturat. El 4 de febrer passat representants de tots els municipis implicats van fer una trobada en què es va acordar que cada poble demanés la inclusió del seu tram al Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat (PUOSC) perquè per aquesta via ara s'obria una possibilitat d'executar l'obra.
El primer projecte tenia un cost de 2 milions d'euros, però en la nova versió el cost es redueix a la meitat. “Volem començar la primera fase de senyalització”, exposa l'alcalde d'Hostalric, que desconeixia si els quinze municipis ho han demanat ja al PUOSC. Els del Vallès ho han demanat conjuntament a través del Consell Comarcal del Vallès.
“Aquest projecte té connotacions molt importants. Primer, el territori es mobilitza al voltant d'un projecte comú, deixant de banda províncies i històries... És l'interès dels municipis, tant si som de Girona com de Barcelona, per tirar endavant un projecte comú al voltant d'un entorn natural que és el riu”, destaca Frias.
Interès dels pobles
Com a mostra d'aquest interès, destaca que hi ha municipis que no es toquen amb la Tordera però que han aprofitat que hi ha rieres que hi enllacen i ho consideren interessant per promoure els seus atractius turístics. És el cas de Riells i Viabrea i Breda. “Som ramals de la Ruta de la Tordera; els brancals de l'interior són una gran oportunitat per potenciar els pobles pel que fa al turisme de passejada i de bicicleta”, valora l'alcalde de Breda, Jordi Iglesias (CiU). Un altre dels atractius de la futura via és que s'hi pot accedir en tren en diferents punts: des de Blanes, Tordera, Massanes, Hostalric i Riells.
Pel que fa a la dificultat de la ruta, des de Blanes fins a Sant Esteve de Palautordera els tècnics consideren que és relativament pla i s'hi pot anar en família, tant en bicicleta com a peu. Però en el tram a partir de Sant Esteve i fins a Arbúcies cal un bon nivell de pràctica en BTT o bé fer-la a peu.
LES XIFRES
LES FRASES
La Ruta de la Tordera, provisional
L'alcalde de Breda va explicar que s'han inclòs al PUOSC les obres que es farien de la Ruta de la Tordera. Es tractaria d'habilitar un camí que uneixi el nucli del Pagès de Baix amb la zona urbana del municipi i que també connectaria el poble amb l'estació de tren de Breda-Riells i Viabrea.
Entre les actuacions previstes hi ha adequar el traçat i els seus vials, desbrossar camins, consolidar-ne el ferm, col·locar baranes de protecció i passeres de fusta, construir guals i rampes i situar punts de recollida de deixalles en diferents indrets del recorregut. També s'haurien d'incloure plafons informatius i senyals direccionals. D'altra banda, un cop estigui executat el projecte es preveu crear un lloc web conjunt per donar a conèixer la nova via verda i informar de totes les activitats que s'hi poden fer. També hi hauria la possibilitat de descarregar-se els trams de la ruta, per al seu seguiment des d'aparells GPS o telèfons intel·ligents. Una de les qüestions pendents serà també trobar un nom a la nova ruta, ja que el que té ara (Ruta de la Tordera) és provisional.
En principi, la previsió era que el 2012 la ruta ja estigués acabada, executant-la en diferents fases. La minva de recursos, però, ha fet que el projecte es retardi considerablement.
Consumidors de producte local
Segons l'esborrany del projecte, la creació de rutes de senderisme i cicloturisme al voltant de la Tordera “permetrà generar una important afluència de visitants, que es traduirà en un impuls a les economies locals dels municipis, amb l'acostament d'un visitant respectuós amb el medi i interessat en el territori que visita, amb la desestacionalització de l'oferta turística”. Considera, també, que servirà per acostar visitants a l'interior de la conca, “arrossegant visitants de la zona litoral que voldran complementar la seva estada a la costa”. Els usuaris, en definitiva, seran consumidors del producte local.