Recordant l'Àngel Martí i Tràfach

No fa falta afegir cognoms ni sobrenoms per saber a qui em refereixo. La teva peculiar personalitat sura per damunt de tot i el teu nom dóna fe de qui estic parlant. Sí, Àngel, estic parlant de tu, de l'amic, el veí i el parent. Un parentiu, encara que llunyà, que porta les arrels de l'Obreda de Sant Martí, la casa on van néixer la teva àvia i el meu pare. Unes arrels que marcaren el vostre caràcter, semblant en molts aspectes. Treballadors, forjats per les tasques més dures, valents, atrevits i, per què no dir-ho tot: les dones no us feien cap fàstic i sabíeu estimar-les com ningú, sobretot la vostra. Vaja, diguem que éreu uns veritables pura sangs.

Vingueres a viure a Sant Gregori, juntament amb l'Emília, la teva dona, i els set fills, tot un planter molt ben cuidat, deixant Sant Esteve de Llémena, el poble on havies nascut, a la recerca de nous horitzons, i a fe que els trobares. No podia ser menys, per la teva capacitat de treball i el caràcter responsable envers les persones que consideraves els teus superiors. Això, juntament amb el teu riure contagiós, de riallada sonora, que esclatava cada vegada que contaves els teus afers a la mili o algun acudit, els que anomenem “els acudits de l'Àngel”, però no seré jo qui els expliqui aquí...

Et recordaré sempre amb el teu uniforme de guarda forestal, que lluïes amb arrogància i apreciaves com un tresor, i que donava realç al teu cos d'home ben plantat. També et tindré present els últims anys assegut al portal de casa teva, acompanyat de l'Emília i d'alguna persona que passava per allà, sempre amb una floreta a flor de llavis que les dones acceptaven complagudes.

Àngel, diuen que te n'has anat per sempre i que no et tornarem a veure mai més, però això no és veritat, perquè només tancant els ulls i recordant el lloc on eres, allà et trobarem.

Àngel Martí i Tràfach va morir el dia 28 de març del 2013, a l'edat de 88 anys.