El Capità Ambrós

A mitjans del anys cinquanta, sense televisió, i poc més que una pilota, els nens i joves tenien en la lectura d'historietes l'entreteniment més pacífic. Triomfaven els quadernets d'aventures que es venien per centenars de milers cada setmana.

L'editorial Bruguera, que passava la mà per la cara en tots els àmbits de les publicacions populars i infantils a la resta d'editorials de tot l'Estat, va voler jugar fort també en aquest àmbit i va acceptar la proposta del jove Víctor Mora, que va presentar els guions d'un heroi medieval anomenat Capitán Trueno que viatjava primer a les Creuades i després per tot el món esdevenint un dels primers europeus de trepitjar Amèrica. Quan es va publicar el primer número, l'èxit va superar amb escreix les expectatives de l'editorial. Les claus de l'èxit les trobem en el relat èpic i aventurer de Víctor Mora inspirat en un altre còmic: El príncep Valent, en la narrativa de la novel·la clàssica d'aventures del segle XIX i en els llibres del cicle artúric. Però a més d'aquest valor narratiu i de l'encert en els personatges, la sèrie no hagués reeixit amb tanta força sense l'afortunada trobada del llapis del dibuixant valencià Miguel Ambrosio Ambrós (1913-1992), que va saber interpretar perfectament l'esperit de la història amb un dibuix magistral. Aquest estiu es compliran 100 anys del seu naixement al poble d'Albuixec (Horta), on es troba instal·lada en un espai públic una estàtua de Trueno que recorda al dibuixant. El Saló del Còmic, que s'inaugura la setmana vinent, aprofitarà l'efemèride per retre-li un petit homenatge amb una taula rodona en la qual participaran especialistes i col·leccionistes de l'obra d'Ambrós. El dibuixant valencià va encertar de ple amb els personatges. El rostre de Trueno és d'home jove, amb una expressió prou madura per fer creïbles les seves agosarades però assenyades decisions. Al seu costat, Sigrid, dona bella i de tarannà decidit que posava nerviosa la censura i com a companys: Goliath personatge en el límit just de la caricatura, i Crispín, un escuder que és també una mena de fiol del capità. La sèrie va tenir molts dibuixants, i per conservar la continuïtat en els rostres es retallaven els caps dibuixats per Ambròs. Després s'enganxaven sobre els dibuixos fets pels altres autors. Després d'una temporada allunyat del còmic, va tornar amb una altre sèrie de Mora, El corsario de hierro, no tan popular però amb què Ambrós va demostrar una gran maduresa i un excels virtuosisme. Mora diu d'ell: “Sense Ambrós, en l'actualitat ja no és parlaria del Capitán Trueno.”