Moll o roger

Estava a punt de fregir-me uns rogers quan se'm va ocórrer preguntar a través del Twitter quin nom donaven els meus “seguidors” a aquest peix: si roger o moll. Vaig rebre respostes com mai, i tal com va observar en un moment de la discussió l'home de teatre i gastrònom Borja Sitjà, es podia concloure que del Llobregat en amunt s'imposa el roger i a la Catalunya Nova el moll. Amb matisos. A Barcelona és moll, a Badalona, també, i hem d'arribar a Premià de Mar perquè es produeixi l'aiguabarreig. A partir de Mataró queda fixat roger i encara que a Arenys de Munt demanin molls quan van a plaça, a Canet, com va assegurar des de París el corresponsal de TV3 Toni Cruanyes, són rogers “de tota la vida”. El periodista Lluís Bou va informar que a Gràcia de Barcelona en diuen rogers, al contrari de la resta de la ciutat, però ja se sap que Gràcia sempre va de diferent i els cines Verdi volen subtítols. Em va fer una mica de pena un senyor de Manresa que va afirmar que no en diu ni d'una manera ni d'una altra perquè aquest peix excels no els arriba, i encara me'n va fer més el silenci dels “corresponsals” de Lleida perquè deu voler dir que efectivament els molls o rogers no s'endinsen al país i són de consum costaner. Em va causar alarma que a l'Hospitalet i a Cornellà de Llobregat, municipis de forta pressió castellanoparlant, en diguin salmonetes. Cap al final van aparèixer les Balears: molls.

Si Joan Coromines hagués disposat del Twitter s'hauria estalviat el consum de xiruques, i, els historiadors, algunes investigacions arxivístiques: si a les Balears en diuen molls podem establir amb quina gent Jaume I, que va sortir de Salou, les va poblar. En Moll de l'Alcover-Moll és moll, no roger, i a moll remet roger.

Ara: el Twitter té perills. Un “corresponsal” va suggerir que atès l'èxit de la meva enquesta, un altre dia podríem escatir quina Catalunya diu botifarra i quina altra llonganissa. N'hi va haver que no van tenir espera i aviat van començar les respostes xarcuteres, barrejades amb les que encara parlaven de rogers i molls. Quan algú va dir que a Berga són “tastets” no vaig saber si parlàvem de peixos o botifarres i la investigació va trontollar molt, cosa que sempre satisfà els partidaris del treball de camp, els arxius i les xiruques. Antiquats.