La crida de Wembley

La bola morbosa

Evidentment, l'emparellament que aixecaria més polseguera mediàtica seria amb el Real Madrid, l'etern rival, que somia a vèncer l'anhelada décima a Wembley, i amb Mourinho a la banqueta. Tot i que el conjunt blanc es manté a tretze punts del Barça en la lliga i que s'ha plantat en les semifinals de la Champions sense haver enlluernat –va passar la fase de grups com a segon, va eliminar amb polèmica arbitral un Manchester United superior i va acabar patint contra el Galatasaray–, el Madrid ja ha demostrat en més d'una ocasió que és precisament en aquestes situacions de tot o res quan es transforma en un rival temible. Els precedents amb anada i tornada del curs contra el Barça, a més, són força favorables als blancs, que es van imposar tant en la supercopa d'Espanya com en la copa, a part d'haver guanyat en l'enfrontament directe en els partits de lliga. Per tot plegat, a Madrid hi ha cert optimisme amb la possibilitat que l'atzar dictamini un clàssic en les semifinals de la Champions, una oportunitat de treure's l'espina que els va clavar el Barça fa dues temporades, quan l'equip blaugrana va eliminar el Madrid en la històrica eliminatòria de l'expulsió de Pepe, la roda de premsa estel·lar de Guardiola, els “per què?” de Mourinho i l'impressionant gol maradonià de Messi. Els blancs, a més, tenen un avantatge extra, que és el fet d'haver pogut netejar de targetes grogues els seus jugadors importants, com Sergio Ramos i Alonso, que van forçar la sanció contra el Galatasaray. Arbeloa, però, va ser expulsat, mentre que la presència d'Essien segueix sent una incògnita, un buit al lateral dret que podria obligar Mourinho a moure Ramos de posició.

El rival més temible

A hores d'ara, ningú dubta que l'equip més en forma d'Europa és el Bayern de Munic, un conjunt fantàstic que ja ha segellat el títol de lliga, amb 20 punts d'avantatge respecte al Borussia de Dortmund, i que ha escombrat la gran Juve de Conte en els quarts de final amb una facilitat inesperada. Amb una plantilla farcida de grans jugadors, un futbol molt treballat que barreja a la perfecció el físic i el joc tècnic, i una set de victòria insaciable, augmentada per la derrota en la final de l'edició passada contra un Chelsea inferior, i al seu estadi, el futur equip de Guardiola arriba al sorteig com el conjunt a evitar, una piconadora de futbol que s'ha guanyat el cartell de favorit, amb Ribéry, Schweinsteiger, Robben, Kross, Lahm i Neuer com a principals figures. L'equip de Heynckes, però, té un punt feble i és la lentitud de la seva parella de centrals, que s'uneix al seu estil marcadament ofensiu, dos factors que podrien beneficiar el Barça en un hipotètic enfrontament. A més, el seu davanter centre de referència, el croat Mario Mandzukic, no podrà jugar l'anada per acumulació de targetes. Amb tot, però, Heynckes ja ha avisat que tot i respectar el Barça, en cap cas el tem. “El conec a la perfecció, potser millor que al meu equip. He observat el Barça durant anys, conec la seva filosofia, el seu sistema, la seva tàctica i els seus jugadors.”

Sorpresa relativa

La tercera opció és la revelació del campionat, el fabulós Borussia de Dortmund de Jürgen Klopp, un equip que a poc a poc s'ha guanyat el respecte i l'admiració de tothom, i si no que ho preguntin al Madrid, que en la lligueta ja va tastar com les gasta l'equip de la conca del Ruhr, que va liderar el grup de la mort en vèncer els blancs a Dortmund i en treure un valuós empat del Bernabéu (2-2).

Però el gran rival a evitar avui en el sorteig serà el mateix Barça, que a còpia de títols i bon futbol s'ha guanyat un respecte infinit. I que ningú oblidi que Messi ja va avisar a l'estiu que té una espina clavada, des del mateix moment que el Barça va quedar eliminat contra el Chelsea. Què millor que treure-se-la a Wembley.