“Això no és una ‘hippiada'. És feina i sóc ben responsable”

Sóc Paul perquè vaig néixer als Estats Units i no va ser fins als 25 anys que vaig venir a Catalunya. Però aquí sí que em diuen Pau.

Em sento català i culturalitzat nord-americà, però no caic en l'estereotip nord-americà. Em noto més universal. Però molt català a àmbit carnal i ben arrelat a l'espècie catalana. La família de la meva mare, els Guals, consten documentats a Cardona des del 1080 i la del meu pare [l'eminent cardiòleg Valentí Fuster] prové de Mallorca.

No. Sempre m'ha agradat muntar-me reptes. Abans d'entrar en el món de la música havia fet de mecànic i fabricava bicicletes per guanyar-me la vida. Ara volia fer una bicicleta lleugera per superar bé les pujades a Cardona i el meu mànager va tenir la idea de fer aquesta ruta de 60 dies pedalant de dia i actuant de nit.

De cap manera. Això no és cap hipiada. Això és feina. El que estic fent està programat pels meus representants i la meva feina és complir el programa i ser responsable. S'ha de tocar de peus a terra. Els músics en general vivim dels diners públics a través de festes majors, festivals... però això s'ha acabat. S'han tancat les aixetes i el diagrama que seguíem els músic ha mort. Ara s'ha de ser molt creatiu per tirar endavant. A mi m'agrada utilitzar una metàfora inspirada en el món del camp: primer s'ha de llaurar, després sembrar per al final collir. I encara pel mig s'ha de regar. I això és el que faig dia a dia.

Sí, és un sistema muntat per fer fans, que creix a base de les reaccions de la gent, el boca a boca... la gent es mobilitza, repeteix i així vaig guanyant públic.

Cap missatge. Jo no predico res. És un error quan algú vol expressar un missatge. Si vols dir alguna cosa el millor és que no ho diguis, així ho veuran els que ho han de veure i ja ho entendran.

Hauríem d'aclarir el concepte. Em considero transgressor però no pas en el sentit de lluitar contra res establert. Jo no em proclamo a favor de cap lluita. No sóc de cap equip. Associar-me o posar-me un títol és posar-me límits i la vida té molts aspectes i jo la vull viure sencera.

Em sento lliure. Però alhora molt lligat. Hi ha moltes responsabilitats. Ara tinc 60 compromisos i els he de complir tots.

Sóc creient amb el meu concepte de déu, però no d'un déu de cap religió. M'he fet una relació molt personal amb el concepte de déu i els valors humans a base de l'experiència.

No. Busco metalls prou adients i lleugers. La bicicleta és, però, més que un vehicle amb rodes, és un vehicle de provocació que em serveix per fer relacions personals.

No. El dia que li buscava un nom vaig pensar que si ja no me n'havia sortit un de manera espontània, era que no calia que en tingués cap, de nom.