Marea groga
Milers de mestres, estudiants i pares omplen els carrers de Barcelona en contra de les retallades en educació i la llei Wert
La vaga té un seguiment molt desigual a causa de la saturació de mobilitzacions dels professors
El sector de l'educació va sortir ahir al carrer de manera multitudinària per expressar la indignació acumulada els últims anys de retallades i el rebuig frontal a la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), que, segons denuncien, és un atac en tota regla a l'ensenyament públic i al model d'escola en català. Van participar en la manifestació els mestres que van seguir la vaga (un 19,57% als centres públics i un 2,93% als privats, segons Ensenyament, i un 55% segons els sindicats), els que no en van fer perquè no volien que els descomptessin diners de la nòmina o estan saturats de mobilitzacions, els estudiants i els pares, molts dels quals hi van dur els fills.
Segons la Guàrdia Urbana, la marxa de Barcelona va aplegar 10.000 persones, una desena part del que calculaven els organitzadors. En qualsevol cas, un nombre molt superior al de les manifestacions que la comunitat educativa convoca de manera periòdica al llarg de l'any, sovint en dissabte o diumenge. Aquest cop –deien els convocants– hi havia hagut una veritable marea groga, el color símbol de la lluita contra les retallades en educació.
Dividits amb capçaleres diferents –l'oficialista, amb els representants dels sindicats i les associacions de pares sostenint la pancarta, i una altra d'estudiants, que es va colar al davant de tot–, els manifestants van cridar consignes a favor de l'educació pública i contra els dos protagonistes absents de la jornada: la consellera d'Ensenyament (“Rigau, divina, treballa d'interina”) i el ministre d'Educació, José Ignacio Wert (“No sobren mestres, sobren ministres”). Els banquers, i especialment la família reial, també van rebre de valent.
La vaga, en canvi, va donar una imatge molt menys unitària de la protesta, d'àmbit estatal. Entre les escoles de primària, tant hi havia centres on la majoria dels mestres feien vaga com d'altres on els que s'adherien a l'aturada eren minoria. El que sí que es va notar, però, és una notable davallada del nombre d'alumnes que anaven a classe. Encara més acusat era el contrast als instituts de secundària, on, en general, la vaga va ser menys seguida pel professorat i molt més pels estudiants, que van deixar molts centres amb més professors que alumnes.
A les universitats, segons va informar la secretaria d'Universitats i Recerca, la vaga va tenir un escàs seguiment entre el professorat i el personal d'administració i serveis, i va ser massiva entre els estudiants a les facultats tradicionalment més combatives (com ara moltes de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona). En canvi, l'aturada va ser minoritària en la major part de la Universitat Politècnica de Catalunya, tret d'Arquitectura. A la Universitat Pompeu Fabra, l'aturada va tenir una forta incidència al campus del Poblenou, mentre que a Lleida, Tarragona i Girona, segons el govern, hi va haver normalitat.
El Baix Llobregat, la comarca més vaguista
El Baix Llobregat és la comarca de Catalunya on més incidència va tenir la vaga educativa d'ahir, amb un 26,31%, segons les dades facilitades pel Departament d'Ensenyament. L'aturada dels mestres, en canvi, va tenir un seguiment molt menor a les comarques de Ponent (un escàs 7,74% a Lleida). A Tarragona es va arribar, segons el govern, al 12,19%, i a Girona, al 14,45%.
Els manifestants llancen pintura als Mossos a la UAB
Uns 200 estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es van enfrontar ahir als Mossos d'Esquadra, als quals van llançar pintura durant la protesta que hi va haver al campus.
L'aprovació de la LOMQE queda ajornada
El consell de ministres no aprovarà avui la polèmica llei d'educació que promou José Ignacio Wert. La raó oficial per a l'ajornament de lla llei és que encara falten els detalls econòmics.
