anàlisi. [email protected]
Creacionisme o evolucionisme
Com vostès ja saben, fa anys que als Estats Units hi ha un debat important entre els creacionistes i els evolucionistes. Els primers sostenen la creació intel·ligent i els segons defensen l'evolució. És molt difícil que totes dues doctrines es posin d'acord, perquè els primers parteixen de la fe, i els segons, de la ciència.
La superioritat del sistema capitalista i de mercat lliure sobre qualsevol altre es deu bàsicament al fet que el seu darwinisme fa evolucionar i millora el sistema, ja que només sobreviuen, com en les espècies, les més adaptades a l'entorn. Els dinosaures, que eren les criatures més grans que habitaven la Terra, quan no es van poder adaptar a un canvi d'entorn important van desaparèixer.
Però d'aquella època hi ha criatures que van adaptar-se i sobreviure, i d'altres, com els humans, que van aparèixer després. En cap cas, la grandària no els va assegurar la subsistència, era simplement una qüestió d'adaptabilitat.
En el debat que s'ha provocat a casa nostra sobre les fusions de les caixes, també hi ha dues posicions clares: els creacionistes i els evolucionistes. El discurs polític oficial i el de molta gent de molts sectors s'esforça a defensar el creacionisme; actuen en la creació de «dinosaures» dient que és l'única manera de supervivència, i els que pensem que seria millor l'evolucionisme sembla que som minoria.
Durant molts anys, un dels bancs més rendibles del món era un banc espanyol: el Banc Popular. Tot i ser el tercer per volum, cada any sortia en la llista dels més rendibles. El Banco Santander i el BBVA són megabancs que s'han anat fent amb fusions i adquisicions. El Banc Popular no es va fusionar amb ningú i és un banc de dimensions molt més petites, però era molt més rendible. Era el més adaptat, o com diríem tècnicament, el més eficient. Necessitava gastar menys euros que els altres, per guanyar-ne cent.
És bo recordar això ara perquè totes les justificacions derivades d'aquesta dinàmica reordenadora del sistema financer parteixen, alguna vegada intencionadament i d'altres no, del supòsit que la grandària és l'atribut bàsic per subsistir, i mai parlen de l'eficiència. I resulta que si sumem tres o més entitats ineficients, guanyarem grandària ( podrem fer un dinosaure) però no guanyarem eficiència.
L'eficiència només la guanyaran fent el que cadascuna per si mateixa també podria fer, que és perdre precisament dimensió. O és que tancar oficines i deixar empleats al carrer no és perdre dimensió i volum? Les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, que han dit que es fusionen, preveuen tancar unes dues-centes oficines, i d'entrada tenen un sobrant d'uns 570 empleats (que sospito en seran més) i encara hi haurà ineficiències.
Ho hem de dir clar: aquesta operació i les que s'aniran fent només tenen una explicació, no ens enganyem, i és que es fa exclusivament per les conseqüències del Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB).
El FROB és una mena de creació intel·ligent –molt intel·ligent!– per la qual, amb l'aplaudiment de molta gent de casa, es desfà el model de caixes català, que té èxit i que en molts casos és més que centenari.