Cadascun en el seu temps
El dia 31 d'aquest mes farà exactament 40 anys que Seat va fabricar l'últim 600. Un bon moment per comparar com era l'utilitari per excel·lència d'aquella època respecte del seu equivalent d'ara, el Mii
Qui tingui l'oportunitat de posar-se al volant d'un Seat 600, fer-hi algun quilòmetre i comprovar-ne el tacte i la resposta de la direcció, l'angle de gir i les distàncies de frenada, que no se n'estigui. L'experiència li serà enriquidora, tant per conèixer les sensacions pròpies de la conducció d'aquell mític model que va ser començat a fabricar a la Zona Franca el 1957 com per comparar-les amb les del que ara seria el seu equivalent, el Seat Mii. Bé, això d'equivalent és un dir, perquè el 600 era el màxim a què en la seva època podia aspirar la majoria i el cotxe amb què molts van descobrir tot un món, mentre que el Mii s'adequa més a la funció de segon vehicle d'una família.
Tot i que la llargada de l'un i de l'altre són força similars (26 cm menys el 600), el Mii marca diferències en amplada (26 cm més) i sobretot en distància entre eixos: 42 cm. N'hi ha prou amb això per entendre que un cotxe tan minúscul sigui tan ampli i disposi d'un maleter de 238 litres, mentre que l'espai sota el capó davanter del 600 era de 68,5 litres. Aquí també hi té a veure el concepte: motor i tracció posterior en el 600 i tot a davant en el Mii.
Res a veure tampoc entre els consums de gasolina. El dipòsit de 30 litres del 600 permetia una autonomia d'uns 460 km, mentre que el del Mii allarga fins a 945 km amb 35 litres. Quant a l'interior, hi ha un cert paral·lelisme entre la senzillesa del 600 i el minimalisme del Mii. Les diferències les marca l'equipament. I aquí, les exigències dels temps actuals tornen a manar.
Del treball manual als robots
Com és de suposar, no tenen absolutament res a veure els sistemes de fabricació del Seat 600 i del Mii. El primer era totalment manual, absolutament tot; el que ara es conceptuaria artesanal. Des del tall de les planxes que posteriorment donarien forma al cotxe fins a la pintura, on els especialistes s'hi aplicaven tant com sabien. Les imatges d'aquella època parlen per si mateixes i ara, en plena època de sistemes robotitzats, sobta veure operaris soldant les peces de la carrosseria i muntant els interiors. I més encara contemplar com els pintors feien la seva feina sense utilitzar cap tipus de mascareta protectora. En el procés de fabricació del Mii, en canvi, un 98% de les operacions són automatitzades, i el 2% on intervé únicament la part humana correspon al control de qualitat i al manteniment de les màquines.
Preu mitjà: 63.000 pessetes
En els setze anys que Seat va fabricar el 600, se'n van produir 783.747 unitats, un 10% de les quals estaven destinades a l'exportació. El preu va variar unes 12.000 pessetes en el seu període de comercialització i de mitjana es podria arrodonir a 63.000 pessetes (379,5 euros). En l'última etapa de producció del 600, el salari mínim interprofessional a l'Estat espanyol era de 5.580 pessetes al mes. Si extrapolem les xifres al Seat Mii, des de l'octubre del 2011 se n'han fabricat 40.000 unitats, amb preus des de 6.400 euros, la qual cosa el situa amb un lleuger avantatge en la relació entre preu i salari mínim (actualment de 645,30 euros al mes). Un matís: en la primera època del 600 no era del tot encertat dir que se n'havia comprat un, sinó que era molt més realista considerar que havia estat concedit, després d'una llarga espera i sense poder triar-ne el color.