Barcelona femenina
L'espectacle ‘100 femmes', que s'estrena al Grec, integra un centenar de dones de 20 a 84 anys que responen a quina és la seva relació amb la ciutat i l'entorn
Cent dones a escena parlen de la Barcelona d'avui. Ho faran aquesta nit, a l'Amfiteatre Grec en el primer capítol del projecte 100 femmes, que ha dissenyat la dramaturga Àngels Aymar. Coincidint amb aquesta estrena ja han començat les accions per preparar la segona estació, a Eindhoven. Aquest projecte de teatre i moviment social és una de les accions bandera que la ciutat disposa per aconseguir ser Capital de la Cultura Europea el 2016.
A Barcelona, les dones de 20 a 84 anys formen un sol equip, des del segon assaig. Esperonades per participar en un projecte que es construïa a partir de les seves cites, dels seus records i, fins i tot, dels seus moviments. Aymar aclareix que la veu resultant de l'espectacle no serà la veu consensuada de les dones de Barcelona, però sí, molt possiblement, una veu prou representativa de les múltiples opinions. Aymar ha disposat d'un equip bastit amb dones de diferents edats (amb mares i filles biològiques actuant braç a braç, com és el cas de la Pilar i l'Anna) i també de procedències molt diverses. Tot i que la majoria són de la ciutat, també hi participen una argentina, una italiana, catalanes de fora de la capital o, també, de l'Estat espanyol, una mostra prou representativa de la multiculturalitat de la ciutat.
Per elaborar el material, es busquen un centenar de dones de cada ciutat i se'ls fa un petit qüestionari per saber, per exemple, quins són els seus racons preferits, o quan i quant temps es dediquen a elles mateixes. La voluntat és que tant el moviment com la part textual (que evita haver de traçar una història concreta) s'hagin de reelaborar cada cop. Però l'estructura es vol mantenir fixa en cada ciutat. Perquè el projecte final és elaborar un documental amb fragments de totes les experiències conviscudes. Aymar es desplaça tres mesos abans de cada estrena per conèixer la ciutat i anar tancant la dramatúrgia.
L'únic que s'exigeix a les dones participants és que estiguin disponibles per a deu dies de sessions maratonianes i que responguin un breu qüestionari. El muntatge fa un viatge conceptual des de l'inici de l'univers fins a la Barcelona d'aquest Grec. Una d'elles es va proposar per tocar el trombó. I executarà una breu partitura. Quasi totes van voler parlar durant l'obra i s'ha trobat la fórmula perquè hi posin veu la majoria, narrant els seus racons preferits de la ciutat i les sensacions que els generen. També hi ha persones que tenen coneixement de ball. I és a partir d'aquestes que es desenvolupa la coreografia “exquisida” (en paraules d'Aymar), que ha dissenyat Montse Colomé. Pilar, la mare i participant, que ahir era a la roda de premsa, va celebrar poder participar d'un viatge fantàstic. Anna, la filla, lamentava que aquella família es desfà demà a la nit.
Dona i memòria
Aymar és una dramaturga defensora de l'autoria femenina. Bona mostra d'això és que va ser una de les impulsores del Projecte Vaca. També molt interessada en els treballs de recerca i de reivindicació de persones concretes, com va ser el cas de La indiana (Tantarantana, 2006), elaborada a partir d'una correspondència localitzada en unes golfes, o Trueta (TNC, 2009), en què feia un repàs elogiós d'aquest metge, que va ser acollit per l'Anglaterra de la II Guerra Mundial.
Ara ha optat per cent dones. Ho ha fet perquè entén l'art com la capacitat d'arriscar-se. Davant de la dificultat actual, no es va voler restringir a un espectacle professional de pocs actors i moltes estretors econòmiques, sinó a tirar pel costat ambiciós, “un revulsiu”. El director del Grec, Ramon Simó, va celebrar tant aquesta valentia que la va integrar al programa d'enguany i, ja l'any passat, li va donar l'oportunitat de trobar còmplices entre programadors internacionals. Després d'Eindhoven s'auguren moltes altres ciutats interessades a participar en el projecte. Simó participarà en la reunió per recomanar la ciutat.
