La creu del Triai

La crònica periodística de l'acte antifeixista que va tenir lloc a Olot aquest juliol cau en l'error d'atribuir la creu del Triai a un homenatge als “onze feixistes que hi van ser afusellats”. Res més lluny de la realitat. Com molt bé explica en les seves memòries el que era regidor d'Acció Catalana Republicana responsable de Seguretat Ciutadana aquell dia, Antoni Planagumà, “la insuportable, la imperdonable matança del Triai del dia 31 d'octubre de 1936 va ser l'obra d'una follia, d'un assassinat col·lectiu, d'una vilania monstruosa. En justícia cap de les víctimes no mereixia la pena de mort. Ostatges d'un bombardeig naval sobre la línia de comunicació amb França, varen ser immolats pel fet de trobar-se detinguts a la presó d'Olot per una causa nímia, un excés de llenguatge alguns, un comportament discutible d'altres i especialment quatre representants de la indústria local que complien una estricta detenció de vuit dies per una mancança a la deontologia comercial”. Possiblement, si la realitat històrica fos més difosa ni els falangistes voldrien venir a Olot a fer un homenatge a la creu del Triai ni els grups antifeixistes s'ofuscarien en l'obsessió de treure aquesta creu. Una creu, d'altra banda, que existeix des de temps immemorials, ja que en aquell indret hi ha enterrats els soldats francesos de la Guerra Gran.