Clubs de lectura

La gent llegeix i s'organitza per compartir lectures. Aquesta és una de les realitats més potents del país i fa molt de temps que tenia ganes de dir-ho en públic. De proclamar-ho. No parlo de societat civil, que és un concepte massa ampul·lós, sinó de gent que viu a peu pla i que s'apunta a grups de lectura i se n'inventa de nous perquè troba en els llibres un estímul que l'empeny a contrastar punts de vista, a ampliar horitzons amb noves lectures.

Parlo de gent inquieta i participativa. Amb els anys que fa que assisteixo a clubs de lectura com a escriptor convidat, constato que augmenta la capacitat d'anàlisi i de discussió, que es perd la por d'expressar-se en públic, que després d'un debat o d'un col·loqui els llibres tenen més llum. I que la gent s'ho passa tan bé, que els clubs de lectura són una excusa meravellosa per sortir de casa i fer noves amistats. Moltes persones –la majoria són dones, no ens enganyem– confessen que els proporcionen una activitat intel·lectual, cultural i social que trobaven a faltar.

Biblioteques públiques de poble i de barri són els motors de bons clubs de lectura. En tenen moltes entitats del nostre teixit associatiu i són molts, moltíssims, els grups d'amics que es troben periòdicament per fer lectures comunes i comentar-les. També es poden intercanviar opinions a “Què llegeixes” i d'altres webs en què els llibres comparteixen protagonisme amb les opinions del lectors. Perquè tots som iguals davant dels llibres i tenim la mateixa set de parlar-ne en veu alta. Consellers, alcaldes, regidors, responsables de serveis al ciutadà... doneu les màximes facilitats als clubs de lectura. Perquè hi ha una infanteria de lectors inquiets que creix de manera imparable sense fer soroll i que en té prou amb una estructura mínima. Ells, els lectors, són el país real, són un indicador exacte del nostre nivell de cultura i civilització