2.000 milions de tisorada
aprovat Mas-Colell confirma l'abast de la retallada d'aquest any i enllesteix la pròrroga del pressupost
El govern reclamarà a l'Estat una compensació per l'impost de dipòsits bancaris pel 2014
La Generalitat retallarà aquest any 2.000 milions més. Aquest és el preu de l'ajustament a l'objectiu de dèficit fixat per Madrid en l'1,58% del PIB pel 2013. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va confirmar ahir l'abast del manteniment de les polítiques d'austeritat després que el Consell Executiu aprovés l'adaptació de la pròrroga pressupostària al llindar definitiu d'aquest any. La decisió del gabinet d'Artur Mas de no “dignificar” la tisorada amb l'elaboració dels comptes no evitarà el tràngol a Catalunya, que ha fet una forta contenció de la despesa des de principi d'any amb la pròrroga del pressupost del 2012, ajustant-ne les condicions als objectius de dèficit imposats successivament per Madrid: començant pel 0,7% al desembre, passant per l'1,2% del maig i acabant amb l'1,58 consagrat en el decret d'ahir. La previsió de l'executiu és que, si es compleix la pròrroga, a finals d'any s'hauran estalviat 2.000 milions més. “És una retallada excessiva”, va assegurar Mas-Colell.
El conseller va combinar el plany amb la resignació i la bel·ligerància. Si bé va admetre “tensions” amb Madrid perquè Mariano Rajoy no va atendre la petició catalana d'establir un objectiu proporcional (un 2,1%, un terç del total del dèficit espanyol) o possibilista (amb l'1,8% la Generalitat ja hauria tancat el pressupost), va garantir que es faran els “esforços” necessaris per complir amb la pròrroga i assolir l'objectiu de la discòrdia. La resolució del vodevil pressupostari del 2013 arriba quan falten pocs mesos perquè es tanqui l'exercici i mentre CiU i ERC es concentren en els del 2014. El govern preveu presentar-los a l'octubre, com marca l'ortodòxia, per primer cop d'ençà que Mas és president.
La tisorada de 2.000 milions d'enguany equival gairebé a la meitat de l'esforç titànic que Catalunya va fer entre el 2011 i el 2012. Durant els últims dos anys la reducció va pujar als 4.139 milions. Amb les retallades sobre el sector públic consolidades i sense gaire marge per obtenir més milions per la via de les privatitzacions o la venda d'immobles, Mas-Colell manté amb ERC el propòsit de focalitzar els ajustos de l'any vinent en els nous impostos per ajustar-se al dèficit de l'1%. La Generalitat també reclamarà el pagament dels deutes pendents, i ahir va acordar demanar a l'Estat que la compensi pel fet de no poder aplicar un impost català sobre els dipòsits bancaris, com s'ha avingut a fer amb Andalusia, Canàries i Extremadura. Mas-Colell no va concretar quina quantitat reclamarà a Madrid, que va crear un impost estatal equivalent a tipus zero i va impugnar el català al Tribunal Constitucional, que n'aborda el conflicte un cop aixecada la suspensió. Fins ara, l'executiu havia defensat que podria ingressar 500 milions amb el tribut.
CiU i ERC també han arribat a un acord sobre la regulació dels nous impostos per l'any vinent. Com va avançar aquest diari, els republicans exigien la tramitació de lleis pròpies. Finalment el paquet pressupostari s'engrossirà amb una llei de nous tributs, a més de les dues lleis de pressupost i d'acompanyament habituals, segons va avançar Mas-Colell.
Pel que queda del 2013, la concreció tècnica de la pròrroga és la següent. S'amplia del 86% al 91,4% el volum de recursos disponibles respecte al 2012 en la despesa de béns i serveis, transferències corrents, fons de contingència, inversions reals, transferències de capital i variació d'actius financers. Els treballadors públics patiran les retallades ja anunciades i Mas-Colell es reserva la potestat de distribuir els imports del crèdit autoritzat per cobrir els serveis públics fonamentals. Dijous en donarà els detalls al Parlament.