El País Valencià avança en la normalització toponímica

Més del huitanta per cent dels municipis de les comarques valencianoparlants o el que és el mateix, 320 pobles i ciutats d'un total de 395, ja tenen normalitzat el seu nom en valencià, segons el president de la secció d'Onomàstica de l'AVL, Emili Casanova.

Els últims municipis que s'han afegit a la llarga llista han sigut la Serratella (Plana Alta) i Vilallonga/Villalonga (Safor) i en fase de canvi es troben Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat) i Montroi/Montroy (Ribera Alta). El procés de normalització del nom dels pobles i ciutats valencians es va iniciar l'any 1977, amb la Font d'en Carròs, i des que l'AVL té competències plenes en la matèria se n'hi han sumat vint-i-cinc.

Però, a més dels 320 municipis amb el nom en valencià, n'hi ha trenta-un més, cosa que representa un huit per cent del total, que tenen la denominació oficial bilingüe, entre els quals es troben les ciutats de Castelló de la Plana / Castellón de la Plana i Alacant/Alicante. Les dues capitals valencianes encara mantenen la denominació castellana en el seu nom oficial.

A banda d'aquests grups, hi ha un tercer bloc, que agrupa 44 municipis, l'equivalent a l'onze per cent del total, amb noms que no estan normalitzats en valencià. En la major part dels casos es tracta de noms en castellà o castellanitzats, però també hi ha casos de grafies considerades antigues.

Casanova, insta els ajuntaments a normalitzar el nom del municipi en valencià i recorda la total disposició de la institució normativa a col·laborar en la tramitació de l'expedient i en la realització de l'estudi corresponent on es plantege una denominació adequada a la tradició històrica i lingüística del municipi.