L'escola balear tanca pel català
Els mestres paralitzen l'activitat docent el primer dia de la vaga indefinida
Exigeixen la retirada del pla de trilingüisme que posa fi a la immersió lingüística
Els mestres balears van aconseguir paralitzar ahir l'activitat de les escoles i instituts de les Illes en el primer dia de la vaga indefinida que han engegat per protestar contra el decret de tractament integrat de llengües (TIL), que posa fi a la immersió lingüística en català, i les retallades en educació del govern de José Ramón Bauzá. Segons els sindicats convocants de l'aturada i l'assemblea de docents de les Illes Balears, la vaga va tenir un seguiment de més del 90% dels docents amb dret de vaga –els que no estaven afectats pels serveis mínims– a l'ensenyament públic; del 80% a les cooperatives concertades, i del 40% als centres concertats catòlics. El govern balear va rebaixar les dades fins al 27,1% a l'escola pública i el 8,6% a la concertada. “El curs ha començat amb normalitat”, va resumir l'executiu.
Més enllà del ball de números, però, el cert és que el sector educatiu de les Illes Balears va viure una jornada històrica. Les samarretes verdes (símbol de la lluita contra la política educativa de Bauzá) van omplir els carrers de l'arxipèlag i la vaga era en boca de tothom. “Els centres han estat completament paralitzats; cap escola pública ha fet classe”, va explicar satisfet el portaveu de l'assemblea de docents de les Illes Balears, Guillem Barceló. “Tenim un suport molt gran, tant entre el professorat com entre els pares”, hi va afegir.
Els mestres es proposen “continuar paralitzant els centres”, segons va explicar Barceló, “encara que baixi el nombre de vaguistes en els propers dies”. “Si el govern no negocia, demostrarà una gran irresponsabilitat”, va sentenciar. De moment, s'han trobat la “sorpresa agradable” del suport de les famílies, que han fet pinya amb mestres i sindicats contra el decret del trilingüisme, suspès cautelarment pel Tribunal Suprem de les Illes Balears (TSIB) el 6 de setembre passat i repescat hores després per un nou decret exprés del govern balear de legalitat dubtosa.
“El que ha fet el govern no només no té cap validesa legal, sinó que, a més, ha provocat el caos entre els mestres”, va denunciar Maria Antònia Font, presidenta de la junta de personal docent no universitari del sindicat STEI-Intersindical. Font va assenyalar l'“autoritarisme” de l'executiu de Bauzá, que “en dos anys ha trencat el consens que hi havia el voltant de la llei de normalització lingüística del 1986 per una fòbia personal”. “Els mestres i tots els que lluitem per una educació pública de qualitat i en català hem dit prou”, va afirmar Font. “Ara toca moure peça al govern”, va concloure. Mentre no ho faci, però, els mestres han organitzat una caixa de resistència per aguantar tant com calgui. “Aquest estiu molts no han anat de vacances per fer guardiola”, va indicar Font, i nombroses entitats ja hi han fet aportacions econòmiques. “Hem guanyat la batalla de l'opinió pública”, va remarcar la responsable de STEI-I.
LA XIFRA
El diàleg sobre la LOMQE, paralitzat
RedaccióEl ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va afirmar ahir que les negociacions amb la Generalitat respecte al règim lingüístic a l'ensenyament que planteja la LOMQE estan “paralitzades” i, tot seguit, va traspassar la responsabilitat de la falta de converses a l'executiu català: “A aquest Ministeri mai li ha faltat voluntat de diàleg amb l'administració catalana; si ara, d'alguna manera, està paralitzat, és per l'oposició que des de la Generalitat s'ha fet al plantejament d'alguns aspectes de la LOMQE”, va sostenir el ministre.
Curiosament, Wert es va mostrar obert a negociar el projecte normatiu que regula l'ús de les llengües, però d'una manera ben peculiar: “Sempre que se satisfaci el dret que el castellà pugui ser utilitzat també com a llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya.” El ministre de va admetre que “de moment, no s'ha avançat gens en aquest terreny” i va assenyalar que el punt “més polèmic” de les discrepàncies és el que estableix que el govern avançarà el pagament de l'escolarització privada dels alumnes que no tinguin garantit l'aprenentatge en castellà als centres públics o concertats.
Manifestacions a tots els Països Catalans
Més de 4.000 persones es van aplegar ahir al Consolat de Mar, la seu del govern balear, a Palma, per protestar contra el decret de tractament integrat de llengües (TIL) i les retallades en educació del govern de José Ramón Bauzá. Vinguts de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, els manifestants han tenyit de verd la capital balear i han desfilat sota el so de gralles i xiulets i acompanyats de nombroses senyeres estelades i pancartes en què es demanava la dimissió de la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, i del mateix presisdent Bauzá.
A Barcelona, més de persones —majoritàriament estudiants— es van concentrar ahir al vespre a la plaça Sant Jaume per expressar el seu recolzament a la protesta dels mestres illencs.“La vostra vaga, la nostra dignitat” era la consigna, en forma de crits i pancartes, que presidia un acte que va voler expressar el seu rebuig frontal a les polítiques de retallades en educació i d'assetjament del català per part del govern del PP. La protesta, però, també va tenir un caràcter al·legòric i literari, amb la lectura de diversos poemes, entre ells el combatiu No passareu d'Apel·les Mestres, efusivament ovacionat.
