“Al Poblenou considerem els immigrants com a veïns”

Quan al mes de gener es va fer el desallotjament d'immigrants de les naus industrials del carrer Zamora, que va ser molt violent i va acabar amb detinguts, la plataforma que fa el seguiment dels assentaments ens va venir a veure i ens va preguntar si estaríem disposats a col·laborar i a donar visibilitat a les seves queixes si tornava a passar...

Exacte, i tot i les demandes ciutadanes perquè s'aturés, es van desallotjar els subsaharians que malvivien a les naus del carrer Puigcerdà. Per això els vam oferir la parròquia. Ningú al barri va dubtar que havíem d'estar al costat d'ells.

Perquè al Poblenou ha crescut el sentiment que els immigrants dels assentaments són veïns. Fa molt temps que hi són, i aquí no passa com a París, per exemple, on la gent que viu a la perifèria i és immigrada és considerada la xusma –ep, que això ho ha dit el mateix Sarkozy–; aquí no és així.

Ho sé perfectament. Sabia que si se'ls desallotjava i prou s'acabava una mica la història, però en canvi acollir-los en una església era donar rellevància al tema i fer-lo visible davant dels mitjans de comunicació i de l'administració. També és veritat que vam mig pactar no allargar la situació si no feia falta.

Darrere meu sempre hi va haver el vistiplau del consell pastoral del Poblenou, els laics que duen la parròquia. Tenia molta confiança en l'associació de veïns i també en la gent de la plataforma que segueix els assentaments.

La delegació de Pastoral Social en tot moment em va donar suport i Càritas també. El cardenal no era a Barcelona però el bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, va ser clar: “Les parròquies dels barris hem d'estar al costat de la gent.”

Sí. Vaig rebre crítiques dures, gent que em va amonestar per “haver ofert un espai religiós cristià a uns musulmans”. Això em va deprimir molt.

Desorientats. És un col·lectiu que té molta por; la meitat del que guanyen venent ferralla ho envien als seus països i no volen que les seves famílies vegin com malviuen. Estan molt desorganitzats i són molt vulnerables. Estan utilitzats.

En primer lloc, per les empreses de compra de ferralla, una autèntica màfia. També és un col·lectiu utilitzat políticament. Nosaltres vam intentar no fer el mateix, per això ni em vaig fer cap foto amb ells...

Molta gent m'ha dit: “Si l'Església no fa això, què carai fareu?” Vaig rebre trucades molt emocionants, com la d'uns capellans jubilats que havien estat aquí i em van dir: “El Poblenou ha tornat a ser allò pel qual nosaltres vam lluitar!!”

En dos dies vaig passar de tenir 300 seguidors al Twitter a tenir-ne 900.

Cert. Tenim un papa que parla amb el cor. Fixeu-vos què va dir quan va anar a l'illa de Lampedusa: que Europa s'ha tornat insensible amb els immigrants, que no plora ni s'emociona davant dels que moren per arribar-hi i que un cop arribats no els mirem com el que són: gent que ha vingut a buscar feina i dignitat. El discurs de Lampedusa il·lumina el gest que hem fet.

L'Església ja ha aconseguit, amb la Doctrina Social de l'Església, tota la teoria, però ara el papa Francesc ens diu: “Feu gestos significatius i que ens comprometin.” I això és el que hem fet.