teatre. de. veritats
JORDI BORDES
Refregit de Shakespeare
Mitja dotzena de sales arrenquen amb versions reduïdes, que parteixen de protagonistes ideats pel dramaturg britànic
Shakespeare és una ombra que sembla plàcida en plena tempesta teatral. És habitual que la programació a Catalunya ofereixi algunes versions (més o menys contemporànies) dels drames del gran repertori (Hamlet, Macbeth, El rei Lear, Otel·lo, Ricard III, Romeo i Julieta, El somni d'una nit d'estiu...) Aquesta temporada, tan marcada per la necessitat de construir drames dels creadors però marcats per les dificultats econòmiques, arrenca amb mitja dotzena de muntatges que, quasi tots, escapcen Shakespeare amb la intenció d'oferir els millors hits. Cadascú des de l'honestedat de fer una obra digna i de donar-li un bany (habitualment més fresc) a la pesantor d'aquells personatges carregats de plecs, de versos sonors i vestimenta d'època que un equip reduït d'actors no pot assumir.
A l'Almeria (fins diumenge passat) es va presentar The friki Shakespeare's show, una peça en què tres actrius gosaven atacar amb una clau prou còmica tots els papers de l'auca. Contraposant a la tradició isabelina que els personatges femenins també els fessin els actors. A La Seca, Quim Lecina “es regala” Big will Shakespeare!! (fins diumenge), un viatge per les set obres preferides de l'actor i dramaturg que, altra vegada, les salpebra amb música i cant en directe. L'Atrium ha obert amb Invocació, fins al 27 d'octubre, una mirada molt particular (vegeu crítica) del director Rafel Duran sobre les dones a Ricard III. Temporada Alta proposa (avui i demà a Salt) Els folls de Shakespeare. La visita de Sergi López, aquest any, serà per fer una lectura dramatitzada de Shakespeare a Benicàssim (7 de novembre, a La Planeta). El més convencional, és la sisena visita de la companyia The Propeller, que revesteix l'univers d'El somni d'una nit d'estiu, aquests sí, fent bona la tradició isabelina que els actors facin tant els papers masculins com els femenins (del 4 al 6 de desembre al Municipal). La sèrie d'ara es completa amb una dramatúrgia que beu del teatre clàssic del Segle d'Or espanyol (coetanis de Shakespeare) per fer un joc de paraules traslladades a l'avui: Siglo de oro, siglo de ahora (fins al 13 d'octubre, al Poliorama). Dimarts va transcendir que la Kompanyia del Lliure prepara per al Grec de juliol vinent un muntatge inspirat en Enric IV i Enric V.
La coincidència en les adaptacions ve donada, molt probablement, perquè permet parlar d'uns personatges que interessen el públic (així com l'autor de Stradford-up-on-Avon) amb un format petit. La reescriptura permet rescatar instants clau de la història de la dramatúrgia i retalla allò que no es pot representar per raons de producció o que ja s'interpreta caduc (com les escenes pastorals que, sovint, ja es tallen, de les versions íntegres professionals). Llàtzer Garcia i Marc Rosich, que avui mateix estrenen Els folls de Shakespeare a Salt, dins del Temporada Alta, coincideixen amb la tesi. El seu espectacle arrenca de la voluntat de l'actor i director Xicu Masó de tornar a representar el bufó de Nit de Reis, que ell ja havia interpretat feia anys amb El Talleret de Salt. Llàtzer Garcia adverteix que aquests personatges, que juguen amb una lúcida follia criticant cínicament el rei i el poder aristocràtic, no tenen habitualment grans monòlegs, per la qual cosa la reconstrucció ha estat quasi impossible. S'ha optat per il·lustrar una mena de conferència frustrada entre Hamlet i Yorik (el bufó de la cort que el dissortat príncep trobarà en la seva visita al cementiri del ser o no ser).
No sempre les adaptacions són reduccionistes. Rosich amb Bieito, per exemple, van fer una recerca intensa i compromesa de les escenes i les accions als boscos de Shakespeare. Forest, impulsat per Barcelona Internacional Teatre (BIT), es va poder veure només al Festival Temporada Alta, tot i que va estar programat al Romea però una incompatibilitat amb unes actrius britàniques van desmuntar el projecte.