Doncs votem...

En primer lloc, tot el meu respecte per la “gran” manifestació del 12-O a favor de la unitat d'Espanya, una manera de pensar que no comparteixo gens ni mica, però que respecto. La salut democràtica a Catalunya no és dolenta ja que el país és plural i cívic i totes les idees són legítimes i defensables. Dit això i sense entrar en cap guerra intranscendent de xifres, sí que sembla doncs que hi ha gent que no està per la independència (novetat?). La famosa “majoria silenciosa” ha deixat de ser “silenciosa” però en cap cas aquestes persones representen una “majoria”. Els manifestants, bàsicament militants del PP i Ciutadans, sembla que no van ser capaços ni d'omplir la plaça de Catalunya un dissabte (mig) festiu. Sobre els feixistes i nostàlgics de l'àliga, obvio cap més comentari ja que cada d'any ja tenen la seva quota al TN. Per mi és trist que el 12 d'octubre se celebri el genocidi més gran de la història, que a més sigui el Dia de les Forces Armades (sempre tan democràtiques!) i que tot plegat s'amaneixi amb notes d'hispanitat i un mal entès concepte d'unitat (Espanya només sap unir per la força?). Tot plegat fa una mica d'angúnia, deixeu-m'ho dir. Avui en dia sembla que estem dins un bucle i l'atzucac polític només es pot trencar votant. Una pregunta clara i diàfana i on tothom s'expressi lliurement. El problema no és a Catalunya: respectarà l'Estat espanyol una derrota (que s'anticipa clara) dels defensors de la seva unitat?