Els mestres oblidats
El Museu d'Art recupera la figura de Pep Colomer, de qui s'acaba de recopilar en dos volums l'obra completa, i la Fundació Valvi rescata la sensibilitat inconfusible de l'empordanès Joan Sibecas
Una important exposició antològica al Museu d'Art (MD'A) que s'inaugura dissabte dia 26 permetrà als gironins retrobar-se amb l'obra de Pep Colomer (Girona, 1907-1994), pintor, dibuixant, dissenyador, decorador i, al final de la seva vida, també pensador que va tenir un paper destacat durant la República i va escollir un discret anonimat en la postguerra. Poc abans de morir, el 1994, es va desdir del propòsit de desfer-se de tota l'obra que encara conservava al seu taller i va decidir llegar-la al Museu d'Art, els responsables del qual van descobrir amb sorpresa que el fons el formaven cap a tres-centes peces que ja es creien desaparegudes i de gran valor històric. Amb aquest material, en bona part inèdit, junt amb nombroses pintures i dibuixos procedents de col·leccions particulars, la Fundació Colomer-Sanz ha organitzat l'antològica que es presenta ara per Fires i ha editat l'Obra completa de l'artista en dos gruixuts volums. Aquest exhaustiu treball de recuperació permet resseguir una trajectòria clau en la Girona dels anys trenta, com a com a impulsor dels Amics de les Arts, de la Fira Comercial o de la revista Víctors i com un dels principals modernitzadors de l'interiorisme a casa nostra al costat del seu soci Francesc Gallostra.
L'altre gran retrobament que proposa la programació de Fires serà amb l'empordanès Joan Sibecas (Vilalant, 1928-Avinyonet de Puigventós, 1969), que la Fundació Valvi ressuscita fins al 2 de novembre en una de les primeres exposicions que es dediquen a aquest artista sensible, extraordinari i incomprensiblement marginat, des de la seva mort prematura, als 41 anys. Sibecas: ordre en llibertat aplega cap a un centenar d'obres procedents en bona part de la col·lecció familiar, moltes mai exposades en públic i conservades amb autèntica devoció pel seu fill, Miquel Àngel Sibecas, fins que ell mateix també va morir i li van prendre el relleu la dona i la filla. Membre de la colla de la fonda Roca de Figueres, junt amb Carles Fages de Climent, Felip Vilà i Evarist Vallès, Sibecas va rondar sempre l'abstracció, en aquells anys seixanta temptats per l'informalisme, però va trobar el seu camí personal en una figuració introspectiva que aconsegueix els seus millors efectes en la representació del paisatge urbà i en els bodegons de les seves roses inoblidables.
El ‘Magistral Ministral'
La Casa de Cultura de Girona inaugura el dissabte 26 d'octubre (12 h) l'exposició Magistral Ministral, que reivindica, avançant-se a la commemoració del seu centenari, l'escriptor, mestre, editor, dramaturg i guionista de ràdio i televisió Jaume Ministral i Masià (Girona, 1914-Barcelona, 1982). Autor del retrat costumista Ciutat petita i delicada (1975), una de les cròniques més citades dins la construcció de l'imaginari gironí, Jaume Ministral és avui molt poc recordat, a pesar de la gran popularitat que va arribar a tenir als anys seixanta i setanta, sobretot com a guionista per a la sèrie televisiva de Joan Capri Doctor Caparrós (1979) i per la seva dedicació a la novel·la de gènere, en especial la sèrie policíaca que va publicar a principis dels cinquanta amb el pseudònim de J. Lartsinim (el seu propi cognom al revés). Magistral Ministral, que reunirà material de l'arxiu familiar, es podrà veure fins al 14 de desembre.
