La falta d'espai obliga la UdG a reformar la Facultat d'Educació
El servei d'obres amplia aules i espais comuns d'un edifici estrenat el 2010
Graus i màsters ocupen dotze hores i mitja en un centre “una mica fred”, diu el degà
El curs acadèmic 2013/2014 a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona (UdG), al Barri Vell, va començar una setmana més tard després de les obres de l'estiu. Amb romanents d'anys anteriors, el deganat invertirà 60.000 euros per pal·liar la falta d'espai i fer més acollidor el centre, segons explica el degà, Josep Maria Serra. “Hem volgut guanyar aules mitjanes i hem aprofitat millor les aules d'estudi i altres espais perquè, d'alguna manera, els estudiants s'hi puguin quedar i treballar plegats.”
Les obres han consistit, entre altres coses, a convertir dues aules petites i un despatx en una aula mitjana en els tres pisos de la facultat, i a habilitar un espai com a magatzem. Això també ha permès que la copisteria, a l'entrada de la facultat, s'hagi desplaçat.
El degà considera que els alumnes, que ara treballaran en grups més nombrosos, guanyaran en comoditat. “S'ha augmentat l'espai per a menjador i sala d'estudis. Durant un any i mig, només hi havia la sala d'estudis del tercer pis.” Serra admet que, amb tants alumnes, algunes de les aules amb pica també s'utilitzaven com a menjador improvisat. “Hem intentat dignificar els espais.”
Tres departaments de la UdG intervenen en les obres de la Facultat d'Educació (el d'obres, el de mobiliari i patrimoni, i el de grafisme i imatge), segons assenyala l'arquitecte responsable de les reformes, Xavier Gibert. Membre del servei d'oficina tècnica i manteniment (Sotim), Gibert justifica els canvis en l'edifici. “A la facultat, hi havia dos problemes: la falta d'espai i el fet que abans els alumnes estaven repartits en dos centres i ara, només en un.”
La rehabilitació de l'antic seminari menor va costar 20,55 milions d'euros. Quan es va inaugurar la nova facultat, l'octubre del 2010, els estudiants van deixar l'escola de mestres (la Normal), al carrer Emili Grahit, on ara hi ha els estudis d'infermeria i medicina de la UdG.
Abans de la reforma, els estudiants disposaven de més amplitud. “Abans de reformar-la, la facultat, que és participativa, tenia vestíbuls i espais amplis. Amb la reforma, la densitat ha augmentat. Són faves comptades: s'han hagut de comprimir els espais”, destaca l'arquitecte.
Uns 2.200 alumnes
La Facultat d'Educació i Psicologia és el segon centre amb més alumnes de la UdG –darrere l'Escola Politècnica Superior–. Té uns 2.200 estudiants i l'oferta d'estudis és àmplia (sis graus i una desena de màsters).
El canvi en els horaris és que abans ja hi havia, per exemple, un grup de magisteri d'educació primària a la tarda, però ara una quarta part dels titulats van a la facultat després del migdia. “Els canvis en l'edifici estan justificats perquè en tots els graus omplim. El que es busca és una optimització dels horaris. És una reivindicació històrica tant dels alumnes com del professorat”, explica Serra.
La junta de govern de la facultat, amb la participació d'estudiants, professorat i personal, va aprovar els horaris del curs 2013/2014. El màxim responsable del centre diu que totes les parts faran una avaluació dels canvis al final del curs i s'aplicaran els ajustaments que es creguin convenients. “Hem de veure si funciona”, sosté el degà.
Amb aules més grans i l'ampliació d'horaris, estudiants i professors deixaran d'emigrar al centre de la UNED, al carrer Sant Josep, que s'utilitzava des del 2010. D'aquesta manera, la UdG s'estalvia pagar el lloguer de llum i manteniment, segons admet el vicerector de campus i infraestructures, Lluís Albó.
El curs passat, alumnes del grau de magisteri d'educació infantil (MEI) van fer classes al passadís algun dia per queixar-se, entre altres motius, pel fet d'haver d'anar a la UNED i perquè l'aula no estigués a punt.
Serra i la fredor
Les obres es completaran amb la segona fase i la creació de sis punts verds. La facultat pretén crear un pla d'ambientalització. “El pla ens ajudarà a bastir una mica més la facultat perquè encara és una mica freda”, assenyala Serra. També es prepararà una sala de trobada per a professors i per a treballadors, molt a prop de l'entrada del centre, al carrer del Portal Nou.
LES FRASES
‘Punts verds' per a la desconnexió
J. FerrerLa previsió del degà de la facultat, Josep M. Serra, és que abans de final d'any es completi la segona fase de les obres, valorades en 25.350 euros, segons la llicència concedida per l'Ajuntament de Girona. El canvi en les distribucions interiors del centre permetrà que hi hagi sis punts verds, que ajudaran l'alumnat, el professorat i el personal d'administració i serveis a fer una pausa, exposa l'arquitecte del servei d'oficina tècnica i manteniment (Sotim) de la UdG, Xavier Gibert.
Els sis punts de desconnexió estan distribuïts en les tres plantes de la facultat, i inclouen la zona que dóna a la terrassa del primer pis. “Serà un espai de desconnexió, per a noves tecnologies i xarxes socials, per passar fotografies... Allà estaràs off perquè l'alumne serà fora de la classe, però alhora serà un punt de trobada i de treball en sortir de classe”, assenyala Gibert.
“Racó aïllat”
El degà i els tècnics de Sotim treballen per definir el projecte d'aquests espais de descompressió. “La nostra idea és canviar el paviment i el color de les parets per col·locar-hi un missatge iconogràfic”, assenyala Gibert.
L'arquitecte del Sotim compara el punt verd amb un espai d'aeroport o de fira de mostres que permet crear “un racó aïllat de la resta d'activitats”. “Amb un canvi de paviment, dues mampares i un sofà, es genera un racó. Aquesta és la pretensió de la intervenció i hem començat a buscar els models.”
La rehabilitació de l'antic seminari
La Facultat d'Educació i Psicologia ocupa la seu de l'antic seminari menor. Va ser inaugurada el 6 d'octubre del 2010, tot i que ja s'utilitzava des de feia mesos. L'aleshores degà, Paco Jiménez, ja va alertar aleshores que faltava espai. Hi ha serveis que requeririen molta més superfície, com ara el bar restaurant. Això fa que, amb el bon temps, alguns alumnes optin per dinar a l'aire lliure, a la plaça de Sant Domènec.
L'antic seminari menor es va construir l'any 1944 i, atenent les indicacions del govern, la universitat i l'Ajuntament de Girona, les obres van mantenir l'estructura inicial. “Hem de tenir en compte que la façana no es va poder tocar i la distribució interna va ser una mica obligada”, reconeix Josep M. Serra.
L'arquitecte parla d'un centre molt rígid. “L'antic seminari és molt dur quant a la distribució i té pocs espais interiors que permetin esponjar. Els passadissos són estrets i no hi ha espais per acumular estudiants.”
Mobiliari d'oficina sense parets
Els vestíbuls de la Facultat d'Educació són espais de pas, amb cadires enganxades de fusta i d'accés a l'ascensor. Amb les futures reformes, es pretén que la distribució d'interiors sigui més trencadora. Per això, els professionals del Sotim, que dirigeix Joan Roca, i el deganat de la Facultat d'Educació han de triar d'aquí a pocs dies el mobiliari que es destinarà al que serà “una oficina sense parets”, en paraules de Xavier Gibert.
L'arquitecte diu que els vestíbuls de la futura facultat s'haurien de convertir en “punts de reunió informal”. “Es poden generar espais informals de reunió amb dues taules amb endoll, un sofà i connexió a internet. Si ho apliquem a una oficina, seria com si gent de diversos departaments es trobés a l'hora del cafè per comentar la jugada. De vegades, són trobades molt profitoses. Aquesta és la idea”, destaca Gibert. La Facultat d'Educació és a tocar del rectorat de la UdG i del Centre de Lletres i Turisme.