Digues com et dius i...

Passen els segles, però els cognoms es mantenen. Certament, sempre hi ha excepcions, però, igual que l'ADN, l'etiqueta familiar perdura de generació en generació, essencialment entre els homes. Per què hi ha cognoms més freqüents que d'altres, com ara Ferrer, Soler i Vidal. Els Danés provenen de Dinamarca i els Alemany són d'origen germànic? Eren jueus o nord-africans els primers fundadors de la dinastia Salom?

Un equip d'investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) de Barcelona, finançat per l'Institut d'Estudis Catalans, va engegar, el mes de març del 2011, un estudi per respondre aquestes preguntes, a partir de l'anàlisi genètica de 2.500 homes no emparentats portadors de diferents cognoms catalans. La recerca, dirigida per Jaume Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit, es basa en l'anàlisi del cromosoma Y –la part del genoma que passa de pare a fill–, ja que demostra un comportament semblant al dels cognoms.

Dels més de 4.000 noms familiars catalans, se'n van seleccionar cinquanta, amb l'ànim de saber, principalment, per què n'hi ha de més freqüents que d'altres. Alguns corresponen a noms de persona o sobrenoms, com ara Albert, Oriol i Roig, provinent, aquest últim, de pèl-roig. D'altres, a llocs, com per exemple Cardona, Calafell i Roma. També, n'hi ha que fan referència a espais, entorns o oficis, com ara Sala, Serra i Ferrer. Per què el uns i no els altres? Bàsicament per poder respondre les incògnites plantejades i perquè, a més, fossin una mostra representativa de tota la varietat de cognoms típics de les regions de parla catalana.

La idea va sorgir arran d'un estudi que van dur a terme investigadors de la Universitat de Granada d'un cognom que sempre ha arrossegat polèmica, especialment a Itàlia i els Països Catalans: Colom. Es volia determinar si l'històric navegant Cristòfol Colom era català o genovès. Els estudiosos van tenir accés a les seves restes i es van plantejar si seria possible determinar el seu origen geogràfic a partir de l'ADN, estudiant-ne el cromosoma Y, que es transmet de pares a fills de generació en generació. La recerca va comportar l'anàlisi de mostres d'ADN de Colom catalans i Colombo italians, però, finalment, no va poder arribar a bon port, perquè l'estudi genètic sobre material antic és molt complicat.

El setembre del 2011, els precursors de l'estudi Cognoms catalans van començar a fer crides a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials per encetar el projecte i engrescar la participació ciutadana. En alguns casos va ser molt fàcil aconseguir el nombre fixat de voluntaris, però, en d'altres, no es va arribar a la quantitat desitjada. “Per exemple, de Nàcher, Balasch i Bonastre només en tenim 24, 31 i 25 respectivament”, explica David Comas. “La raresa de determinats cognoms fa que hi hagi menys participants”, hi afegeix. Per fer més fàcil el procés d'obtenció de dades, tots els portadors dels cognoms escollits van rebre una carta, que duia a l'interior un tub d'assaig per recollir una mostra de saliva, a través de la qual, posteriorment, se'n van extreure les conclusions.

Al cap d'un any de feina de recerca de voluntaris i material representatiu, Calafell, Comas i Bertranpetit van aconseguir tancar el procés de selecció. De fet, ja fa mesos que tenen totes les mostres preparades, provinents de les 2.554 persones que formen part de l'estudi, per ser analitzades al laboratori de l'Institut de Biologia Evolutiva.

Un cop recopilat tot l'equipament, va començar la feina purament científica. “Ja fa temps que tenim totes les mostres reunides i ja hem començat l'etapa científica; el primer que fem és extreure l'ADN dels participants a través d'una serie de processos químics i, després, s'analitzen diferents variants del cromosoma Y”, explica Calafell. “Aquesta extracció, però, no determina res, ja que, a partir d'aquí, el que es necessita és investigar”, sosté.

En aquests moments, s'estan fent recerques nom per nom. De fet, ara per ara, ja hi ha 13 cognoms completats, de manera que en falten encara 37, ja que és un procés molt llarg, a causa de la seva envergadura. Tots els avenços es publiquen a la pàgina web www.cognoms.upf.edu, en què ja hi ha una petita conclusió pública dels resultats més matiners. A través de Facebook, d'altra banda, també s'informa de totes les novetats.

Les primeres conclusions expliquen, encara modestament, quin podria ser l'origen de determinats cognoms, així com el nombre de llinatges distints dels portadors d'un determinat nom familiar. Vénen els Alemany d'Alemanya o els Danés de Dinamarca? Sembla que no. Els 71 voluntaris del cognom Alemany són, segons l'estudi, descendents de 20 avantpassats diferents. La gran part d'aquest grup, dispers a Catalunya i freqüent a Mallorca i a diverses comarques valencianes, no té un origen germànic, sinó que deu derivar de l'antic nom Alama. Una cosa semblant passa amb els Danés: els 17 participants provenen de 3 predecessors distints. Del tipus de cromosoma Y més abundant a Dinamarca, no se'n troba cap entre aquests fundadors, i, per tant, no sembla que l'origen vingui de terres escandinaves. El més provable és que provingui de deners.

“A la majoria dels pobles hi havia, per exemple, un ferrer, que treballava amb el ferro”, diu Comas. “Sovint, a aquests treballadors, se'ls acabava anomenant per la seva feina, motiu pel qual, molts han acabat adoptant aquest cognom, com és el cas, a més, dels Serra i els Sala”, continua. També, part dels noms familiars catalans fan referència a espais o llocs. Soler, prové del llatí, concretament de la l'antiga paraula solarium, que significa, traduït al català, solar o terreny. Dels 91 voluntaris inscrits, n'han resultat 63 llinatges diferents, la qual cosa fa pensar, doncs, que la freqüència elevada del cognom respon a un gran nombre d'esdeveniments de fundació independents.

Aquest estudi, a banda de contribuir a saber per què hi ha formes més habituals que d'altres, també pot servir per descobrir d'on eren originaris els nostres avantpassats. El cognom Salom prové de la paraula shalom, que vol dir “pau”, i gran part dels participants a l'estudi que duen aquest nom familiar podrien tenir progenitors nord-africans o jueus. De fet, de les 41 persones que van donar la seva mostra de saliva, el 56% entrarien dins aquesta hipòtesi.

De tota manera, la genètica no és del tot fiable per extreure'n conclusions inqüestionables, ja que hi ha diverses excepcions a partir de les quals el cromosoma Y no es transmet de pares a fills i, per tant, el rastre que se segueix no condueix a l destinació final originària. Les falses paternitats, les adopcions i les transmissions del cognom matern impedeixen que es produeixi aquest fenomen.

L'estudi, iniciat ja fa dos anys, es vol acabar a finals del 2013, per complir el compromís adquirit amb els voluntaris que han ajudat a tirar endavant el projecte. Amb tot, saber d'on vénen els noms no serà l'etapa final de la recerca, ja que, després d'aquesta fase, s'observaran altres estudis realitzats en l'àmbit internacional, per tal de comparar-ne els resultats i trobar-hi possibles coincidències.