Brossa, on els idiomes es troben

Fa un cert temps que la col·lecció Les Ales Esteses, de RBA/La Magrana, sota la direcció acurada de Jordi Rourera, ha posat la directa i s'ha convertit en un autèntic referent del panorama editorial en català. La col·lecció té diverses línies de treball, com ara el descobriment de nous valors (Josep Francesc Vélez), reedicions importants (Terenci Moix) i traduccions indispensables (Virginia Woolf). Ara Les Ales Esteses ha fet un salt endavant i, amb Prosa completa i textos esparsos, de Joan Brossa, ha encetat una nova subsèrie d'edicions rigoroses de clàssics moderns indiscutibles.

Prosa completa i textos esparsos és un nodrit volum de 766 pàgines que només es pot qualificar d'enlluernador, trencador i imprescindible. Efectivament, enlluerna per la sorpresa massiva que significa, per la qualitat artística innegable i pel rigor extremat de la curadora i prologuista, Glòria Bordons. També reafirmo que és una obra trencadora perquè ens obligarà a replantejar-nos l'obra de Brossa de dalt a baix. Fins l'aparició de Prosa completa i textos esparsos, quan pensàvem en l'obra de Brossa ens imaginàvem una ratlla bifurcada que es dislocava en dos sentits oposats però paradoxalment complementaris: la poesia i el teatre, o la “poesia escènica”, com l'anomenava ell. A partir d'ara, per explicar visualment l'obra general de Brossa haurem de recórrer a la figura del triangle format per la poesia, el teatre i la prosa. A la vista de l'excel·lència de Prosa completa i textos esparsos haurem d'entendre que la prosa és primordial a l'obra de Brossa i gens secundari o residual.

És més, haurem de replantejar-nos les possibilitats i els límits de la prosa des d'un punt de vista estètic. És senzillament impressionant constatar la gran quantitat de subgèneres de la prosa que va fer anar Brossa, des de l'autèntic poema en prosa fins al guió cinematogràfic, passant per la carta oberta, l'entrevista o el text autoreferencial. No podem negligir el seu gest postmodern d'eliminar la compartimentalització de la prosa, pel que fa a la forma i pel que fa al contingut, a base de produir subtils punts d'intersecció amb la poesia, el teatre, el relat, el memorialisme, l'assaig personal i d'opinió, la crítica... I també hem de subratllar la voluntat artística de síntesi amb altres arts com ara la pintura, la música, el cinema, la fotografia, el disseny...

La curadora, la coneguda estudiosa i especialista en Brossa Glòria Bordons, ha portat a terme una tasca realment meritòria, perquè literalment ha reconstruït l'obra en prosa de Brossa. Bordons ha fet que ens adonéssim que només coneixíem parcial i fragmentàriament aquest terreny de la producció brossiana. Gràcies a Prosa completa i textos esparsos podrem llegir la prosa de Brossa tal com ell volia que la llegíssim. En aquest sentit, Bordons ha recuperat la versió original de cada llibre, de Vivàrium a Anafil 3, text a text, i després ha reordenat l'obra seguint la cronologia estricta en cada cas, de manera que podem resseguir perfectament el desplegament del procés creatiu de l'autor. A més, el volum posa a la nostra disposició per primera vegada una gran quantitat de material desconegut, entre textos inèdits, textos no recollits o textos suprimits per causes alienes a la voluntat de l'autor.

Prosa completa i textos esparsos és un llibre impagable i imprescindible. Absolutament tots els lectors haurem de reciclar-nos en la lectura de l'obra en prosa de Brossa. Haurem d'arxivar les edicions anteriors per incompletes i imperfectes i acollir-nos a Prosa completa i textos esparsos, una aportació de primera magnitud. Haurem de re-conèixer [sic] l'obra de Brossa, el gènere literari de la prosa i un capítol substanciós de la història cultural d'aquest país.