Prova de força contra la llei Wert i les retallades
La comunitat educativa afronta la vaga de demà amb bel·licositat i saturació de mobilitzacions alhora
Els mestres se senten agreujats i incompresos
Mestres, estudiants i pares contraris a la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE) tenen demà la primera oportunitat de demostrar l'oposició a la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert, sigui secundant l'aturada o participant en les múltiples protestes que hi ha previstes. Tot i que no és la primera gran mobilització contra la llei Wert, sí que és la primera en què la norma ja té pràcticament tots els tràmits superats i està a punt per entrar en vigor el curs vinent.
Les últimes vagues de tot el sector educatiu (dues el curs passat) van tenir un seguiment molt irregular pel que fa a l'aturada, però, en canvi, van convocar desenes de milers de persones al carrer. Ara l'ambient sembla propici a l'èxit. A Catalunya, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa ha advertit que no acatarà una llei que, entre altres coses, dinamita el model d'escola en català i, almenys en aquest punt, té el suport del Departament d'Ensenyament, però la resposta dels mestres, saturats de mobilitzacions, és una incògnita.
“Hi ha fatiga en les mobilitzacions, ja que els darrers cursos han estat d'agressió educativa. També s'ha de tenir en compte que un dia o més de vaga comporta un detriment del sou i això pesa en un col·lectiu castigat per la nòmina des de fa anys”, admet Francesc Imbernon, director de l'Observatori Internacional de la Professió Docent de la Universitat de Barcelona. “Malgrat tot –continua–, el col·lectiu és conscient que cal donar veu al professorat davant la insensibilitat dels poders públics. I, de vegades, l'única forma de fer-ho és mobilitzant-se.”
Precarietat
El cert és que, vagin o no vagin a treballar demà, els docents se senten profundament agreujats. “Hi ha molts factors que causen el malestar docent –afirma Àngel Casajús, membre del consell social del Col·legi de Pedagogs de Catalunya–: retallades, condicions de treball més precàries, baixades de sou, etc...”, però, a més, “tant estudiants com professors estan farts del camí pel qual volen dirigir l'ensenyament: cada vegada hi ha menys recursos i moltes vegades els projectes i l'organització que es fa als centres per atendre millor els alumnes ja no es poden realitzar”.
A tot això, afegeixen els pedagogs, cal sumar-hi el desconcert dels professionals de l'educació amb les “embranzides legislatives” del governant de torn i “sense comptar amb ells”. “El malestar del docent té uns efectes permanents negatius que afecten les condicions psicològiques i socials en què s'exerceix la docència, i això és greu en un sistema educatiu”, alerta Imbernon.
El resultat de tot plegat –adverteix Casajús– és un desànim dels docents, que “volen fer bé la seva feina, ja que els dóna moltes satisfaccions, però, de mica en mica, l'ànim va minvant perquè els obstacles són cada dia més grans”. “Estadísticament, quan es pregunta als pares sobre el professorat, aquest surt ben valorat en les enquestes –observa Imbernon–, però la sensació que tenen ells és que la seva feina és menystinguda i està en el punt de mira de tothom.” La vaga de demà serà un bon termòmetre per mesurar ànims i forces.