El futur de les illes Formigues

Llegeixo el senyor Font a El Punt sobre l'oposició que ell i altres manifesten al projecte de reserva pesquera, que la Confraria de Pescadors de Palamós va demanar a Madrid, i després de la rèplica contrària, al meu entendre desafortunada, de la senyora Llàtzer, que diu que és filla de pescadors, crec oportú dir-li que el que diu el senyor Font és veritat i, al contrari de la senyora Llàtzer, a mi no solament no m'han semblat intoxicadors, els escrits, sinó encertats i molt moderats, potser massa moderats. Senyora, m'estranya que coneixent la pesca estigui tan mal informada.

Quan parla de «pesca il·legal amb fusell», hauria de referir-se a la «pesca il·legal professional» i a la «pesca il·legal recreativa amb canya (o sense)». Les il·legalitats vénen quan el que pesca incompleix les normes legals de la pràctica, ja sigui no pagant la taxa de la llicència o venent el peix als restaurants sense passar per la llotja.

La pesca professional representa un 90% de les captures; amb canya i altres estris, quasi el 10%; amb fusell, menys de l'%. Els percentatges evidencien que la disminució de la població piscícola i l'incompliment de la legalitat es més probable que vinguin del col·lectiu que té més capacitat recol·lectora en el medi, i no a l'inrevés. La creació de la reserva pesquera té altres interessos econòmics i polítics que no es diuen, però que hi són. Com gairebé sempre, el futur d'alguns es pretén construir a costa de l'enderroc del que han edificat les generacions anteriors. En el cas del mar, l'enderroc és molt subtil. Sovint va disfressat d'ecologista, altres vegades, de salvador del que calgui, i d'altres ens troben amb la fal·laç fórmula de protegir la indústria pesquera com a excusa per convertir un espai lliure en un de reservat; estem davant un atemptat als nostres drets, cultura, costums i tradicions, en benefici del negoci d'uns quants.