Cop d'estat mediàtic al País Valencià

Amb l'excusa de la crisi, el president del govern valencià, Alberto Fabra, acaba de demostrar fins a quins extrems arriba l'agressió del PP contra la llengua i els drets lingüístics dels ciutadans dels Països Catalans. L'atac contra l'escola en català a les Illes de José Ramón Bauzá ha estat només un exemple de les barbaritats d'un partit que no té cap vergonya de comptabilitzar, només al País Valencià, més de cent polítics imputats en casos de corrupció, mentre que Fabra es permet donar lliçons de demagògia indignant, en afirmar que tanca Canal 9 per no haver de tancar un hospital o una escola. L'Estatut del País Valencià marca les obligacions del govern pel que fa a la llengua i les està incomplint reiteradament.

La programació de Canal 9 ha estat sovint vergonyosa; aquesta realitat, com la mala gestió econòmica, és atribuïble als seus directius, que des de fa molts anys han estat nomenats pel PP, i que han convertit una televisió i una ràdio públiques en un instrument manipulador. Se n'han servit d'una manera corrupta i descarada, com ho proven els testimonis que estan donant els treballadors. Després de la garrotada judicial que ha representat la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià en anul·lar l'ERO, el més lògic hauria estat obrir un procés de negociació i estudiar nous plans de viabilitat per reconduir RTVV cap als nous temps. Però Fabra ha optat per la mesura més radical i incomprensible, que és tancar l'únic mitjà de comunicació públic al País Valencià. Canal 9 i Ràdio 9 potser no han acomplert la funció per a la qual van ser creats, però són eines normalitzadores imprescindibles per garantir els drets socials i lingüístics d'un poble i defensar-ne la pluralitat democràtica.