Les entitats criden els ciutadans a ser més crítics i solidaris
El tercer sector social tanca el quart congrés reivindicant ser reconegut com un agent de primer ordre en ocupació i qüestions econòmiques
Alerta pel perill de retornar a un model assistencial antic si no s'aposta per polítiques socials
Les entitats socials reclamen a les administracions que recuperin la inversió en polítiques socials per construir un sistema de benestar més eficaç que permeti viure amb dignitat i alhora fan una crida a la ciutadania a no amagar el cap sota l'ala i a esdevenir “ciutadans més actius, més crítics i més compromesos”. Aquests tres punts es recullen en el manifest que van fer públic ahir al vespre, en l'acte de tancament del IV Congrés del Tercer Sector Social, que han celebrat durant dos dies al Centre de Convencions del Fòrum de Barcelona. En un quart punt reivindiquen tenir un paper rellevant i demanen, per exemple, “ser reconeguts com un actor rellevant i un agent social de primer ordre en àmbits com ara l'ocupació i el desenvolupament econòmic”.
“Apel·lem a la responsabilitat pública i individual per sortir de la crisi”, va insistir la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, en el seu discurs de cloenda. I va dir que “la solidaritat col·lectiva és el camí per fer una societat millor i amb menys desigualtats”. Tot i assenyalar que els ciutadans s'han de comprometre, perquè “no es pot esperar que tot ho facin els governs”, Guiteras va subratllar la necessitat que les administracions recuperin la inversió en els àmbits socials de tal manera que es giri la truita i s'acabin les polítiques d'austeritat.
En dos dies, més de 2.000 persones van passar pel congrés del tercer sector, amb el lema Avançar en igualtat i drets socials, i van poder escoltar 173 ponents i assistir a la presentació de 62 projectes. El manifest demana, precisament en temps de crisi i d'augment de necessitats, “noves mesures per enfortir el tercer sector i el conjunt de l'economia social i solidària del país”.
“El vostre manifest –va dir la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté– és un full de ruta i una font de deures que intentarem complir.” Munté va recordar que més d'un 80% d'organitzacions socials tenen alguna relació amb l'administració pública i va valorar positivament “les aliances estratègiques” que s'aconsegueixen. Després de relatar les penúries econòmiques de la Generalitat, provocades per la dependència de l'Estat, la consellera es va comprometre a fer esforços “per no traspassar línies vermelles” i, tal com va fer dimecres el conseller de Presidència, Francesc Homs, en el mateix escenari va assegurar que en el pròxim pressupost el govern mantindrà com a mínim un 71% dels recursos dedicats als apartats de benestar, educació i salut.
El copagament en els serveis socials
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va concretar ahir que l'augment del copagament en els serveis socials –una mesura que s'inclou en el pressupost– afectarà com a molt un 4,5% dels usuaris. “No s'ha de generar cap alarma, perquè afectarà els que tenen més recursos econòmics i, per tant, ho poden pagar”, va matisar abans de clausurar el congrés del tercer sector.
“És de justícia social que els usuaris amb més recursos paguin més pels serveis que reben”, va insistir Munté. La mesura afectarà serveis per a persones dependents, amb discapacitat i amb drogodependències.