Si no hi ha arguments, despotisme
Avui entra en vigor la llei de seguretat pública, més coneguda com a llei mordassa. La seva principal virtut és que ha aplegat tota l'oposició en contra seva. Si ha tirat endavant, doncs, és perquè el PP té, per ara, la majoria parlamentària. Però és ben sabut que una llei que s'imposa i no es pacta té un recorregut molt curt, per més que aquesta perspectiva irriti els turiferaris i incondicionals de Rajoy.
La idea de la llei de seguretat pública es va començar a gestar quan el govern espanyol va topar amb les primeres protestes per l'impacte de l'austeritat en les classes més humils. Llavors, el govern espanyol, a la vista que els ciutadans eren incapaços d'agrair la medicina que calia administrar per salvar l'economia, va reaccionar no amb arguments, sinó amb amenaces i prohibicions. Res del que no estiguem acostumats a Catalunya. Al capdavall, tota l'acció política, segons el PP, és pel bé comú, encara que els administrats no tinguin capacitat d'entendre-ho. És la ideologia del despotisme en estat pur. I així s'arriba a la conclusió que, si el poble no s'avé a raons –les seves–, cal ofegar la protesta amb multes.
La llei mordassa topa directament amb la Constitució que tant invoca el PP per prohibir. Vulnera la llibertat d'expressió i suposa retornar als usos del franquisme. Però el principal defecte, allò que vicia la llei del PP des de la seva concepció mateixa és que pren als jutges la potestat de decidir quina manifestació o protesta es pot considerar una “greu pertorbació” de l'ordre públic, i la dóna a la policia. A poc a poc però sense pausa, el PP elimina el sistema d'equilibris de la democràcia i fa evolucionar el règim cap a l'autoritarisme tecnocràtic.