Política penitenciària

En resposta a la carta de Mariam Bataller, publicada el 9 de desembre, en què lloava la política penitenciària del tripartit, voldria recordar que, malgrat l'enorme esforç en matèria d'infraestructures, el govern tripartit ha estat incapaç de resoldre el problema més important heretat de l'època convergent: l'eradicació dels maltractaments impunes a reclusos. Volem recordar que el dia 1 de maig del 2004 funcionaris fora de servei van entrar a la presó de Quatre Camins i van apallissar 28 interns. Fet demencial i impossible en una societat democràtica europea, però que a Catalunya ha succeït. Les tortures van ser reconegudes per l'administració, però el corporativisme imperant impedí que els culpables fossin identificats. No sols això, el govern arxivà el cas en via disciplinària sense esperar, com és obligat i habitual, la resolució judicial, que sembla que no arribarà mai. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, va permetre que el govern assistís a la condecoració d'un dirigent sindical que, des de la seva central, havia promogut durant dècades aquest corporativisme perniciós i –no podia ser de cap altra manera– havia estat també processat repetides vegades per maltractaments. El govern tripartit ha fet totes les concessions imaginables al sindicalisme corporativista majoritari, a fi d'evitar que la central carcerària d'extrema dreta que domina els patis de les presons catalanes aixequés la veu. Tura ha arribat fins i tot a acusar el síndic de greuges de mentir quan ha denunciat vulneracions dels drets humans gens puntuals a les presons catalanes. En definitiva, un desastre, aquesta política penitenciària socialista, que no deixarà de tenir conseqüències en el futur.