Retingut a l'aeroport per parlar en català
El 7 de setembre, tot tornant d'un vol de fora la UE, vaig ser retingut per la policia de l'aeroport del Prat, cosa d'uns 20 minuts, per parlar en català. Després de presentar el passaport i dir educadament “bon dia”, se'm va demanar el número de DNI. Jo el vaig dir en català. Per sorpresa meva, el policia va exigir que l'hi digués en castellà, a la qual cosa em vaig negar, fent ús dels meus drets. Vaig oferir el document i fins i tot el número de DNI escrit en un paper, per si no m'entenia, però el va rebutjar atès que volia que, de viva veu, li digués el número en castellà. Molest per la meva actitud, va cridar “¡cerradlo todo!”, va tancar la cabina i va anar a cercar tot de policies que em van envoltar i se'm van adreçar amb posat i mots despectius, burlescs i amenaçadors, cap a la meva llengua i la meva persona: “¡Estamos en España!; ¡esto no es un circo!; ¡tienes que hablar la lengua del estado!” Jo els feia referència a la llei per la qual estan obligats a entendre'm i en tot moment vaig continuar parlant en català. Després d'una estona d'insistir perquè cedís, em van dir que, si continuava així, anirien a cercar un traductor. No m'hi vaig pas negar. Vaig esperar-lo assegut. Una estona després una dona de l'aeroport prou amable va traduir els números del DNI que jo anava dient. Suposo que amb això no n'hi havia prou i em van demanar més dades:
–¿Lo tienes todo?
–Sí, ya tengo todos sus datos.
Em van tornar el passaport i me'n vaig anar.
Barcelona