Per què el castellà ha de ser oficial?

Ara que ja es comencen a preparar esborranys de la futura Constitució de Catalunya potser seria adient reprendre el debat sobre l'oficialitat única del català.

A la campanya Ara és l'hora de l'ANC i Òmnium, la pregunta 5 ja donava per feta la cooficialitat del castellà i no hi havia opció per dir que es volia el català com a única llengua oficial.

A El Punt Avui del 28-12-2014 es reproduïa part de la Constitució coordinada pel Sr. Santiago Vidal. A l'art. 4, s'hi pot llegir: “La llengua pròpia de l'Estat és el català. El castellà és llengua cooficial i podrà ser emprada oralment i per escrit per tots aquells ciutadans que així ho desitgin.” A la pràctica (jurídicament) queda que “el castellà és oficial a Catalunya”. O sigui, com ara.

Em sembla molt bé ser independents per tindre un país més just i més pròsper, però per mi és una oportunitat històrica per intentar salvar el català (castellanització fonètica, morfològica i sintàctica, poc ús social, integració dels nouvinguts en castellà, etc.).

Si el castellà ha de ser cooficial o no, ho haurien de decidir els sociolingüistes, no pas els polítics. La majoria de lingüistes consideren que el català ha de ser l'única llengua oficial. És la condició sine qua non per a la seva supervivència. L'altra ja depèn de nosaltres, els parlants. Fins i tot el lingüista madrileny J.C. Moreno Cabrera ens avisa: “Seria un error que el castellà fos llengua oficial.”

És evident que després es pot fer una llei de garanties lingüístiques (del castellà i de les altres llengües).

A la Constitució de l'Havana (1928), hi deia: “L'única llengua oficial a Catalunya és la catalana.” A l'Estatut de Núria (1931): “La llengua catalana serà l'oficial a Catalunya.” A la proposta de Constitució de Reagrupament (2010): “El català és la llengua pròpia, nacional i oficial de Catalunya. La llibertat lingüística està garantida.”

Resumint: algú em pot justificar per què ara hem de fer oficial el castellà?