De les paraules a les xifres

La comparació que publica avui aquest diari sobre la brutal desproporció que hi ha entre la inversió programada pel govern del PP al corredor mediterrani i la que destina a la línia de l'AVE entre Madrid i Galícia se suma a la llarga llista de greuges que l'Estat acumula amb Catalunya. En aquest cas, a més, desmenteix amb dades les bones paraules i les declaracions d'intencions que puguin haver fet membres de l'executiu espanyol per sortir del pas o, directament, per entabanar l'opinió pública catalana generant falses expectatives.

La discriminació que pateix Catalunya no és una qüestió únicament que respongui als interessos catalans contraposats a les legítimes aspiracions de Galícia de tenir accés a l'alta velocitat. És una pura qüestió de rendibilitat econòmica i racionalització dels pocs recursos que l'Estat espanyol pot destinar actualment a la construcció de noves infraestructures. Els estudis avalen que l'alta velocitat de Madrid a Galícia està condemnada a una infrautilització crònica, mentre que una bona xarxa mediterrània de transports ferroviaris no només beneficia Catalunya sinó tot l'Estat i la connexió amb Europa.

És indubtable que els criteris de repartiment dels recursos són, en aquest cas, motivats per raons polítiques entre les quals es barregen l'interès a escanyar Catalunya per tots els flancs possibles i la voluntat de centrar els esforços inversors en una comunitat, Galícia, on hi ha interessos electoralistes a curt termini. Les xifres, un cop més, parlen soles. L'executiu estatal, sota l'implacable criteri del PP, continua posant contra les cordes Catalunya, que acumula cada cop més motius per trencar amarres.