La Carolina

Quan els franquistes, l'any 1939, van afusellar vilment el seu pare, la Carolina Rahola tenia amb prou feines 16 anys. Els germans grans s'havien hagut d'exiliar; ella, la petita, es va quedar amb la mare, i totes dues van viure submergides en un triple dol: el de la pèrdua de la persona estimada, el del pes de la injustícia comesa i el del rebuig de la societat gironina. Del pare no se'n podia parlar; els veïns i conciutadans que havien tingut per amics les evitaven pel carrer i els giraven la cara. Així va créixer la Carolina enmig de la ràbia, la impotència i la impossibilitat de consol. Sort que va trobar un marit com l'Emili Ros, un jove que va renunciar a un futur ple de perspectives per baixar fins al fons d'aquell pou obscur i portar-hi la llum de l'amor i l'esperança d'una vida nova. La llar tant de temps apagada es va revifar aviat amb la tendresa dels fills, com ho faria més tard amb la dels néts i besnéts. Gràcies a la fortalesa i la calidesa del nou entorn familiar, la Carolina va poder suportar oblits, menyspreus i recels sense abaixar mai el cap. Després de 40 anys de fermesa, dignitat, resistència i paciència la Història amb majúscules li va donar la raó: per fi es va poder explicar públicament la veritat oculta sobre la mort del seu pare. A partir de llavors, ella va presidir, amb un orgull endolcit per l'elegància i la prudència, tots i cada un dels reconeixements, honors, premis i homenatges dedicats a la memòria del seu progenitor. Va obrir les portes de la casa paterna –la seva– als estudiosos de la vida i l'obra del malaurat escriptor. A en Josep Clara i a mi ens va atorgar el privilegi de poder entrar al despatx, intocat des del dia de la detenció, per fullejar-hi els papers ben ordenats i revisar les 5.000 cartes de la correspondència que el pensador havia mantingut amb centenars de personalitats de la política, les arts i les lletres. Un dia ens va obrir l'armari on guardava els objectes més personals del pare, i ens va semblar que aquell calaix era com el seu cor. Ara la Carolina s'ha mort als 89 anys, després d'haver transmès als seus i a la ciutadania el llegat de saviesa, bondat i patriotisme que ha fet immortal la figura de Carles Rahola.