Rosa al Raval

La redacció d'El Punt Avui a Barcelona ha abandonat el Raval, on s'ha estat més de deu anys, i ha anat a un lloc de l'Eixample. Abans de nosaltres havia emigrat Edicions 62, que ocupava un edifici gran i molt bonic al carrer Peu de la Creu, relativament a prop del de les Tàpies, on ens allotjàvem nosaltres. Tant de temps en aquell sector, i tan escassa la relació veïnal: l'estanquera, un o dos clients del bar Sergi –ara tancat–, els cuiners i cambrers del Guixot, on fan un dels millors menús de Barcelona, i parin de comptar. Bé, queda la Rosa del restaurant Leopoldo del carrer Sant Rafael.

A la Rosa se li va morir la mare aquest estiu i dilluns la va homenatjar en un acte al Romea, teatre també situat al Raval. “Has de venir.” Davant un decorat que volia evocar la barra del Leopoldo més primitiu de la guerra i la postguerra i que a mi em va recordar el d'El Cafè de la Marina, la Rosa ens va explicar en un monòleg amenitzat per música en viu la història del negoci i la de la seva família, amb indiscrecions projectades sobre alguns clients, uns de cèlebres i uns altres sense nom per no buscar-se problemes, encara que se li va entendre tot. Toreros, toros –el Leopoldo, pare de la Rosa, era torero i el seu marit, també–, i cap pudor a l'hora de parlar de les banyes que tant ella com la seva difunta mare van portar. La Rosa és un producte del Raval més típic i més descordat. A mi aquesta història ja me l'havia explicada, i vostès la poden llegir en una entrevista que li vaig fer per a aquest diari davant un peix memorable. Hi havia Jordi Pujol acompanyat de la seva dona, i el va fer pujar a l'escenari. “Rosa, és molt original això que fas, oi?” I davant l'alcalde Xavier Trias i del seu antecessor, Jordi Hereu, que també hi eren, un lament: el Raval, senyores i senyors, no ha funcionat d'acord amb les expectatives. Casa Leopoldo va bé gràcies al turisme –“Déu ens conservi el turisme”– i a la mitificació de Manuel Vázquez Montalbán, però el pretès aiguabarreig demogràfic i cultural ha fracassat. Població gairebé exclusiva de pakistanesos introspectius que no es relacionen amb ningú, i empreses com ara 62 i El Punt Avui, que se'n van. Però bé, la Rosa no es rendeix: “A fora us serà servit un tortell de la pastisseria Lys perquè ningú se'n va mai del Leopoldo sense haver-lo tastat.”